Distilling The Words

no he venido a hacerte promesas ni a traerte regalos no he venido a izar mi bandera en tu fuerte ni a bajarte la luna no pretendo poseerte ni tampoco pretendo tu tiempo pues tuyo es aun así he venido y he venido a vivir a sentir a ser a hacer que salten chispas a prender la llama a alabar a la más errática sinceridad y a intentar sonreirnos mientras el tiempo... ya sabes he venido abandonando el raciocinio para seguir los instintos para plasmar el momento he venido a verte y solo he llegado hasta la puerta

tu, sempre com de pressa tu, com si fores presa de l'odi, del pànic, del reg dels geranis i jo... seuré enmig la plaça, jo... al costat de la bassa com un peix borratxo en un riu de licors tractant d'amagar les seues intencions i tu... més ràpida inclús que la llum no pares per casa de tant de volar ja t'he perdut la pista jugant sempre amb foc com un malabarista i jo... ja he entés el que passa, jo... en un bar amb terraça ja sé que t'estime i que no passa res si cal teu explique un poc més aspaiet i jo... t'espere com si fores el meu regal nadalenc i em mossegue nerviós les ungles amb les dents i tu... t'arrimes lentament amb el teu sensual contoneig i s'esborren les paraules mentre compartim la pell i punt...

quan el sol se'n va de la ciutat ploren els fanals i bufa el vent de la mar gelada una densa boirina pertorba l'ambient i els carrers es veuen pixelats es dibuixen sanefes simètriques en visió de túnel i els bancs deixen de sostindre els culs de les persones sona un recopilatori dels anys cinquanta i fa un becadeta l'entusiasme quan el sol se'n va de la ciutat es perden els carrers entre desídies la vida esdevé minimalisme i hom es pot sentir molt poca cosa

l'astronauta que no podia riure aglutinava imatges de l'atzar composava guiat per toroides intentant resoldre misteris llunyans emprenyat per gravitacions inexpugnables reconstruïa velles estacions espacials atrapades cada una d'elles entre energies obscures infinitesimals tractava de captar els wimps romàntics amb un caçapapallones oxidat i entre tant algun forat negre deixava que tornaren a escapar i en l'intent per reparar la nau nodrissa es va vore enmig d'un bombardeig explotant-li en la cara alguna estrela comprenent la immensitat de l'univers

perquè sí s'enlairen les fulles dels arbres i les plantes incondicionals fervoroses i lleugeres encadenades al vent esclaves de l'atzar passejades pels racons més recòndits i desconeguts amagades de res exposades a tot perquè sí la sang flueix i així ha de ser més o menys líquida més o menys espesa bull pel foc de les enanes policromàtiques i bulls i bull perquè sí dansem a l'escenari que ens pertoca jugant a ser camaleons cantant per ser un poc més lliures fent-li burla al persistent destí perquè sí caldrem ens caldrem serem els afiliats dels beuratges fills de les barres que ens alimenten i fills de la sang confluirem quasi per casualitat oblidant-nos de qualsevol altre afer allà on les memòries s'esborren i allà on els somnis deixant de jugar a fer-se grans ens faran ser lliures com les fulles que volen esclaves del vent i de l'atzar

mañanas de sol tardes de alegría bocados de dios bendita lujuria maldito castigo tremenda ovación suspiros, nostalgias sonrisas y lágrimas de agricultor los campos sembrados después de la lluvia sacan su color marchita cosecha paraje estancado feriantes sin son tango desgarrado desquite prohibido volandas y ardor los ceremoniales alaban cipreses verdoso estupor

los hijos del olvido no recuerdan viven entre sombras esclavos de la desorientación y de las furias efervescentes los hijos del olvido no conocen son inconexos intermitentes rostros dispersos y difuminados hojas en blanco los hijos del olvido ya no pueden ya no hablan ya no se mueven los hijos del olvido que se pierden ya no viven ya no vuelven

no era solo respirar era como sentir un mundo inmenso entrando y saliendo de uno mismo expansión pulmonar casi infinita compresión y asfixia gratificante no era solo un pestañeo era como un día en la ceguera tan ciegos tan clarividentes telón de fondo y ovación no era solo el lado oscuro de la fuerza era como el poder de la fisión como la velocidad luz confluyendo entre galaxias disipándose

l'home no nat l'home envoltat de bèsties l'home silenci l'home mirada l'home que marxa l'home d'agendes difícils l'home canibal l'home bullici l'home esclat l'home estrés l'home incertesa l'home prematurament vell l'home soterrament l'home ahir l'home demà l'home adéu

tan sólo funk tan sólo eso funk fulgor y esquivez metamorfosis cielo radiante ceguera innata tan inmenso tan ínfimo tampoco adivinación inviable sondeo y cartografía ausencia de comburente desintoxicación tan asequible tan lejano tan silencioso

después de pintar entre lienzos llegó el turno del viejo cincel construir nuevos y firmes puentes que aguantaran mil lunas de hiel después de escuchar la paleta el martillo fue la solución candados sin llave ni puerta abriéndose a la intrusión pinceladas al aire entre golpes secos momentos de indecisión ensalada de vinagres platos rotos perdidos en la exposición

in the land of the lord every breath's the word of god weapons war death & blood all the nights come dark deep thoughts i say yes you say no trying ourselves being ghosts so close mode it's enough far behind when we were born nanana nanana nanana nanana nanana nanana nanana nanana face to face underground in the basement we fall down climbing mountains and clouds surfing during all night long fuck the cave we move on a new change is coming now once again please don't go you'll see soon the shadow gun nanana nanana nanana nanana nanana nanana nanana nanana