Distilling The Words

a la fira no vages si no tens diners que voràs moltes coses i no compraràs res i amb ixa idea marxista com aquell que passa revista maleiràs el sistema que et venç renunciant a les fortes premisses de les misses més santes vinents trencaràs les cadenes que et lliguen i et miren com si haguessis matat un cadell amb un fort dolor als turmells per l'oratge que ràpidament canvia com una maja vestida que va pintar cap pintor amd dolor al camp on es sembren els somnis al camp on aterren els ovnis on la galàxia és present on no saps si hi ha bon ambient o un trenc que partix en miquetes les dents i deixa els rostres postissos de feliços i infeliços que es pregunten sovint els perquès després que quede el no res i els cèls siguen mars de dubtes esdevenint tots uns jutges en el gran circ del jutjar a la muntanya o a la mar sense poder parar de pensar si venen o van les enteses filles de tantes deesses que tant ens van explicar i transmetre directes al fet...

cada volta que s'escapa s'escampa es dispersa es perd amb el vent gelat concís amb tota la precisió que aparentment manca i es tanca es distrau explora les sendes no velles com els rovells de les senyes com si fóra un embit malferit i feble com les pors mai contades amagades però sempre presents dins els cors dels valents que tracten de viure i somriure a pesar del mal temps entre tremps per fugir de l'agnòsia per tornar a ser ceients invidents però esclaus d'un bon olfacte i del tacte i de totes les coses que passen i passen com les línies del fer i no fer que avancen contra una paret més alta i més recta que qualsevol mantra enmig de la franja que fa dividir-se l'espai i l'esplai com la sorra que baix la mar s'espanta filla de tanta pressió en una presó sense portes ni fermes ni tortes que dicten les normes de vida i fan cas de les lleis vertaderes a mitges o més bé sanceres acceptant que perduren a troços entre ta...