Distilling The Words

a les portes del foc he vist com la flama s'apagava com el magma esdevenia muntanya i tot era costera als peus del foc el fred i la pluja fent de les seues i els núvols formant-se ennegrien l'horitzó cada roca i cada liquen callaven silenciaven els crims totalment amarats premisses pressuposades vida i mort i faules per contar cada nit a les portes i als peus del foc la mar triomfava lliçons de l'existència

no eren més llargues les dies ni les hores volien passar no volien o no podien encara enfilar-se cap a cap benvolgut final callaven les ones captives de les més fidels persones que no trobaven el cel entre mars no es feien entendre les dites entre lluites amorfes presents i abundants carents de tota gràcia fugitives de l'espant

jo que pensava que sabia que entenia i que havia comprés més bé responia o coincidia coherent amb els fets

almost at the place i wanna be with the people i love and almost enjoying it nearly by my bed resting on my pillows nearly close to my dreams only playing with words building some new job only trying to get home getting crazy or maybe not it makes more sense than i thought gonna ask my deared god i stopped praying at last believing in reasons i trust just doing what i must

qué diría si pudiese si capaz fuera la voz de articular siete mil millones de ideas escueta lengua vehicular y cuál sería el mensaje aún no lo sé explicar qué decir ante un espejo reflejo de consejos búsqueda sin final cuando brillan más las sombras cuando se oye tenue tenue el crepitar qué diría vida que no sepas ya cómo explicar las vertientes y el poniente de la tuerta realidad diría que te quedes a mi vera en agridulce recital que vayamos a ver flores de mil colores que olamos la pureza universal diría de invitarnos a tumbarnos en el suelo más desnudos que despiertos explorando el frenesí a volar con las estrellas y a olvidarnos finalmente de pedir