Distilling The Words

una finestra que s'obri el vent refresca l'habitació diverses bufades després el fred inicia l'acció com un acte incomprés fruit del reflex i la lògica algú vol tallar la corrent

dispara a matar sin miedos la bala que hoy será verdugo mañana traerá flores correrán lágrimas las caras bondadosas y al alba se harán eco del entierro y menguará la voz del despido hablarán lenguas descarriadas de fragmentos extraviados en desiertos y solamente las espinas de los cactus permanecerán indemnes pasarán una y mil noches entre pocho hastío y lúgubre desasosiego sollozando por la ausencia de lluvia y en el final del camino con galán sombrero de alas chicas nos adentraremos en la noche eterna

si no fóra per educació et diriem entusiasmadament a tu que tanta poca gràcia ens fas i les teues imbecilitats no soportem que estem farts de sentir-te te'n pots anar a fer la mà i no preguntes que malament rebràs resposta i amb fàstig que hi ha una rifa pendent si fórem menys pacífics i no ens estimarem les nostres mans algún dentista del món faria caixa aixina que pega mitja volta amb el teu constant insistir i desapareix d'una volta ja gràcies!