Distilling The Words

van i venen les dinàmiques on fire esperant amb ànsia una explosió són els dubtes l'esmorçar de la mirada torna-li a somriure amb devoció es frusten les respostes a porta tancada mentre pesa la balança l'ambició un munt d'ilusions i mala baba tira-li al damunt la reflexió semblen veritats les desvalgudes i senten fort el cant de la traïció però diuen al carrer de l'alegria que això són bogeries de nedons bufa les espelmes dels desitjos i oblida tota peli de ficció cada pas el frame canvia pensa-te'n de nou l'execució troba d'escoltar el cant dels somnis i esforça't en fer una bona adaptació no hi ha fòrmula màgica ni elipsi ni tampoc una correcta aplicació ara les promeses dormen fora només resta un poc de projecció ara que els sospirs perden la gana és hora de fer bona cada acció

pot ser que pareguen fantasies o mentires camuflades de gatets pot ser que resulten travestides i que siguen de deveres o al revés maybe va i m'enganyen les sospites mentre baixe a passejar-les pel carrer serà que no camine tot els dies i que no se com trobar-me en el no res igual és que resulta sóc desastre i m'empenye en desmuntar-les a trocets una i altra volta sense esmena vaig a vore si algo se pot fer són pedretes xicotetes de sabata molestant a cada pas el trepitjar tots els dies balla la fragata mariner com vas a renunciar digues que la mar hui està tranquila malgrat les ones que s'alcen al vent digues que no vols destí naufragi i que eres d'entre tots els més valent

te amo a morir estrellita brillas cada noche iluminas el paso de los días viniste al infinito universo y se acabó la brisa oscura de la hambruna eterna naciste pura sonriente llorona de pelo corto estrellita entre tantas única como ninguna ladrona de amores perennes estrellita estrellita mía creciendo vas hasta la luna hasta la muerte por ti vivo aunque de salir indemne no hay forma un abrazo y a la cuna te amaré sin término incondicional por los siglos de los siglos estrellita estrellita mía tienes el don tienes la gracia trajiste al mundo la alegría

i wanna lick even your shade starting from the bottom of the bottom arriving to the top of this top game i wanna bite your musles they are castles i'm gonna eat you every day i wanna kiss the corners of your being the borders of your always cute shapes straight forward to the twin peaks with conviction going ahead i'm gonna caress all your island according to the rules of my own heart slowly slowly but so tender you know it very well i wanna caress kiss, bite and lick all the beauty in you the wounds the rinkles your soul of angel every mm of you blind cause of the most pure passion i'm pretty sure i cannot fail touching all the magic buttons to be breathtaking in the end

com qui no vol la cosa vaig decidir entrar al laberint i per molts camins que feia seguia sempre el meu instint perdut, trobat, i perdut de nou avançant més cap enrere que no pas cap endavant i de tant en tant sospirava mancava l'alè per anar cantant però per molts rocosos murs que em trobava sabia ben bé allò que era important assegut, seré i en bogeria volia fort que fera vent per endur-se les misèries de la vida per mostrar al món que som valents serà que el laberint no té sortida i que es tracta de recórrer-lo content serà que vull quedar-me aquí per sempre serà que vull que el cor em vaja a cent

tot lo bò s'acaba he sentit que diuen pel carrer com si fóra obviadament obligatori anar a parar sempre a algún merder pensava que era aixina xè que burro i resulta que igual no era vitat comptava en fer-me vell acompanyant-te m'en fotien poc les trampes transversals que ningú sap lo que diu i en concordància tot lo bò per sempre pot durar si tens en compte i no t'oblides que sempre sempre són paraules a la mar i el futur per molt(s) que vullguen encara no ha passat

me and you you and i every sunset every sky every me and every you every moment every night you and i taking some flights holding a monument killing the time me and you further further than bayou stealing sunrises painting over the blues me and you you and i quite sure no whys

tinc una pedreta menudeta menudeta que s'amaga en la sabata i no se on és cada cop que xafe me la menge i sempre que li pegue mitja volta resulta que té por de fer el lleig ja està fent forat esta pedreta va brollant la sang i el calcetí va sucant el caldo de la vida com un ouet fregit rovell en vena i comença a fer-me mal en lo de dins no se si llevar-me la sabata i tirar el calcetí a fer la mà quedar-me nu i exposat a refredar-me tractant estic d'anar plantant-me per falta de coratge no serà vaig a fer-me cures i embenatges que no pot durar molt i a tot això quan torne de vacances me la vengue encara que em reprenguen com si la vida m'anara en açò

please let me tell you a story about the hardest game we play considering the time is almost over as every day now looks so gray let me explain you how to handle all the chances i would get according to the dogmas of our bodies i didn't have enough yet once you showed me how to open the windows of a beautiful lost place since then i cannot remember any other colour or smell how to pay the duties i owe you if i don't know where is the main? how to get back when it's all blue if i don't find the key for pain? let me tell you that i already miss it and i'm completely crazy and afraid i don't want this game to finish i would like to play another day but let me tell you only one more thing about the party we just made i will love these springs forever and i wonder what's gonna be next

tenia tanta por de perdre que no podia vore bé cobrint els fronts cantant nadales polvorons ben tendres i dolcets tenia ganes d'emprenyar-se al ser capaç d'estar content regalimant entre mirades apretant fortes les dents tenia un do per fer rialles faltava un mi per afinar maleta i platja sense escales estiu d'hivern transcolorit i volia volia volia el lletraferit i quèia quèia i quèia en un dolorós distant oblit tenia tanta por que no veient passar el sí que cada cop es preguntava serà que encara pensa en mi?

ara que m'assec i busque manta vaig i m'enrecorde d'un pessic ja no se si a ull o perquè manca a vore si fa noces lo que dic ara que es refreda l'albufera veges tu si tens un poc de vi ja no queda llenya a la foguera on apunta ara el dit? ara que el solet calfa la vena i la lluna no s'amaga per la nit queden les revoltes sense pena i un ben gran forat al llit ara que tot ha pegat més voltes toca endevinar este embolic pot ser que a vegades m'adelante però sempre duc paper i boli bic ara que meu pense menys de pressa sempre exagere un poc el buit que será que tengo en la azotea no ho sabrien traure ni els del MIT ara que t'he vist escolpida en marbre ja no pense més en fer el mic ara pense en els andamis que fan falta per poder anar anant a l'infinit

un torbellino irremediable la ebullición de la generosidad cuatro vocablos aglutinados paradigma en desigualdad un núcleo fundiendo el morbo en el candil de la bondad dos misterios y un entuerto sin cabida frialdad una tilde incandescente prieto alambre pedigrí ventisca de lumbre blanca medio vuelo colibrí una danza sincopada baldosa del buen mirar un sinfín de ambrosía en la noche de nunca acabar

tal vez si supiese cómo empieza no tendría miedo de encontrar el sabor de la resaca vespertina y el invierno que hice mío en aquel bar puede que vislumbre una rendija un patio de casa de ultramar maybe puedes darme algún sustito tal vez vengas otra vez para cenar casi traigo un vino a la deriva destilando en cuentagotas el percal y como todo en esta vida es un suspiro pongamos que esta noche es lo que hay tal vez no recuerdes mis palabras aunque siempre nos gustase trasnochar maybe no hay canción para nosotros qué tal si empezamos a cantar?

és increiblement fascinant la bellesa que he acabat trobant el temps parat en un breu intens instant una rossa ben fina i brillant com el tòpic més típic que tinc o una paraula atrapada que són vint intente anar amb compte en lo que dic però, com collons faig cara de ric? està tan a prop que bull i els nervis tornen els meus ulls mig somriure i cara de ruc però jo, parar açò, no puc una espiral, un anj i una llança un poc de pes per sacsar la balança una despesa que amb gust es tasta un puntet dolç enmig de la plaça

tinc un baladre en el jardí i no se si pica potser tocant-lo una mica sabré què passa ací tinc un misteri que em rodeja curiós com un nin a la mar atent! la intriga colpeja ja no em puc esperar baladre florit que trampeja és jaqueta de nit d'estiu i, com aquell que diu necessita bona neteja

colorful flowers surrounding universal credit of luck ambiguous smells in the kitchen brize in the poison a carpet a background and lemons a spicy little tiny mark a bet a bed and a ringbell an article to read twiwe

on i ono nema palindroma hladan i vrućina neodređen zlato i ugalj neprocenjiv puno malo možda možda igrati izgubiti pobeda ... oн и oнo нeмa пaлиндpoмa xлaдaн и врућина нeoдpeђeп zлaтo и yгaљ нeпpoцeњив пyнo мaлo мoждa мoждa игpaти изгyбити пoбeдa

tinc de tot i no tinc res no et tinc a tu no em tinc a mi abundància de buit i espurnes ensucrades portadors del no-ro new-style descontrolat a voltes més de 30 altres tantes mitja o cap no som rics som rucs i no en som 20 som 0 a l'esquerra a l'esquerra de la fam predicant amb mil falàcies sotana santa de tot l'any

qué será de ti cuando acabemos? qué será de mi por comenzar? cuánto hay al final de este pasillo? cómo hacer aquí por escapar? vamos a la pachamama a pisar [im]purezas del mundo que mañana las viejas persianas ya se habrán puesto de luto vamos a exprimir limón y jugo darnos botellón particular vamos a jugar a ser gaticos qué monetes si empezamos a bailar qué será de mi si no luchamos? qué será de ti tras naufragar? yo blasón, bandera y pieles tú estandarte y realidad vamos a perdernos las vergüenzas vamos a apostar por arriesgar hay caminos que reclaman sus deudores hay sandalias que a veces echan a volar

les persones que furten els ismes les de dons divins les del totconeixement les excloents les de doctrines paternalistes com és que sempre saben? les persones portadores de veritats tengo un mensaje para ti com tu no eres persona vaig a ensenyar-te dona'm lliçons que sóc menut dona'm lliçons que jo no puc tindre criteri ensenya'm ensenya'm ensenya'm jo sóc d'europa la meua pell és blanca i les demés veritats no importen jo tinc molts privilegis i no els aprecie però el meu prisma, cómo no, és el bò

i jo que sóc més burro que 14 la culpa pa tu, obvi que jo ni devoción ni santo mala barraca que tu sempre tot mal i jo casaca que es lliuren les batalles invisibles que jo cabut i corda i tu rellotges que jo no entenc de guales ni canaris ni gàbies són bones pa tu ni pa ningú que jo sempre que puc clave milcames que tu tant de dimoni no pots dur que tu em vas ensenyar en la distància que el tiempo siempre es oro i un regal i jo seguint sent burro en concordància que el temps és temps, collons! i tant se val tant males vam triar nostres sabates?