Distilling The Words

molt guapos molt seriosos i molt dissimulats un poc rebels un tant covards una mica acomplexats molt efímers molt intensos i molt molt ataviats un poc presents un tant dispersos una mica oblidats

encisa'm encisam tu que eres tan verd i tanmateix és cert que vals més que una divisa encisa'm encisam tu que no portes ni un gram de maltracte carmal consentit però sí un kilo de flit encisa'm encisam tu que neteges les vores quan es fan més llargues les hores tornant-ho tot tan refrescant

voy a bailar por los males del mundo a despedir el dolor ardiendo a contraatacar porque la danza es medicina porque hay que moverse voy a brindar por seguir en el baile por las cosas que no son en balde por el braille como idioma universal porque es más dulce la danza prohibida porque bailando se siente uno genial voy a bailar por los males del mundo hasta que quiebren las piernas temblorosas hasta que el ritmo llegue a un final porque la vida es carnaval dantesco y las cosas se van igual que vinieron bailando

nadie muere al final de un poema sino desde que nace y avanza hacia el letargo nadie es dueño de la expresión ni de sus costumbres ni aun querer queriendo nadie sabe a donde ir puesto que las calles nunca están puestas y no hay farola que alumbre nadie puede poderlo todo como los asientos sin respaldo pero sin más se pasan las cosas porque nadie muere al final de un poema

un poema de merda en una pantalla de merda escrit amb teclat de merda i recitat amb veu de merda una merda de poema d'una merda d'idea i una merda d'execució una poema de merda per emmerdar-ho més tot i una merda de missatge per als oïts merdosos del món

tinc una opinió no és definitiva ni definitòria tampoc tinc una opinió que igual importa o potser no tinc una opinió segurament sesgada igual que tu igual que tots tinc una opinió a voltes sí i a voltes no tinc una opinió que pot partir-se en dos en una ben pensada i l'altra no sé jo tinc una opinió i a ciència certa sé encara que no siga correcte i puc dir ben tranquil que segur no tinc raó

són cinc els regals que t'he dut són cinc amagats entre fums són cinc disparats com la llum són cinc els minuts que t'embrut i són cinc els pecats que m'enduc

et busque en els camins que no duen enlloc tractant de trobar allò que mai s'ha perdut cercant entre desfilades i cercaviles et busque darrere les ombres dels arbres caiguts davant de les tronades com si hi hagués un epicentre imantat et busque de dia de nit i de tant en tant i et trobe si de cas algunes voltes

vull recórrer cada pell com una maratoniana vespa passant per tots els repostatges enèrgics i camins vull ser l'alé que banya de cap a peus qualsevol dia en qualsevol estació vull ser la frescor de bon matí idolatrant el teu ésser venent-me al poder de la carn venint-te sense discursos llibertari i llibertador perquè vull perquè cal perquè sí

me olvidé de ser un hippie para ser algo más punk olvidando en el camino aromas de azahares me olvidé de las florecillas que las botas iban a pisar pues de los dos palitos tuertos uno siempre iba a quebrar me olvidé de las esencias oídicamente expuestas mientras ungía el abracadabra pero encontré un resquicio perdido entra las cosas de andar por casa y reinventé una nueva mirada

hi ha un balcó que està esperant que algú es tire hi ha una cadira amb una corda a sobre en una cambra frigorífica hi ha una banyera plena d'aigua gelant-se mentre sona una ràdio hi han sobre les ombres els núvols i hi ha a sobre d'ells el sol ... hi ha sota els sostres de les cases un poc de pietat acompassada hi ha una cantonada mal senyalitzada esperant un colp d'estat hi ha dies que sí i d'altres que  comme ci comme ça pareix un kindergarten hi ha paraigües que et resguarden encara que només un dia d'agafar un refredat hi ha persianes que conspiren quan arriben canonades que segur faran forat