Distilling The Words

porque algunas están hechas de la misma pasta la pasta con que se hacen los sueños la que mantiene unido el universo porque quizá no existan las coincidencias o porque no siempre todo es imposible porque a veces sin serlo se es mucho y mucho es más que suficiente porque si se quiere, por qué no? mientras se sienta de veras porque sí porque no porque una lo pierda y se encuentren dos

Sí. No. A tu per vindre.

ella no volia sort ella volia amorr que les mans no es gelaren en l'hivern que faltara sempre cobertor sospirar i conspirar dissipar els fums de cigarret ella no volia sort sinó força força per endur-se el vent ben empaquetat en una motxilla lleugera

i anit sota la plutja mullats de cap a peus sense paraules sense paraigües sense pietat i allí sota la immensitat amarats de tautologies sense fal·làcies sense discursos sense obvietats

antes que yo me fuera quisiera darte un beso cualquiera

agaporni se agazapa entre las ramas altas de la montaña sagrada cabizbajo observa a la presa liviana aparentemente dócil dispuesto conquistador agaporni alza el vuelo decidido hacia el estrellato o hacia la tumba agaporni de mi vida agaporni de mi corazón concédeme un canto algún día concédeme tu bendición

si trec el caràcter el vers quedarà nu com en aquella redada on m'atraparen els teus ulls si s'ompli el vell buit del gran blanc ancià no hi haurà espai factible per ofrenar-te un refrany si anem a la forja haurem d'estar preparats per si de cas es fon el ferro i si quan tornem de la lògia vegem que ens ha agradat podrem tornar a fer-ho

bogeria sense límits passió descontrolada el poder de la carn cadenes invisibles de reaccions persones estufes la física i les seues conseqüències els fetiches de colors exhacervada floritura còsmiques radiacions dos aristes sobre un vèrtex miratges i paleta descobrir les variacions

disculpeu que no em presente ni tampoc que us diga res m'haureu de perdonar però no tinc gaire temps disculpeu l'atreviment no és ofendre la intenció encara que mai no arribe a donar explicacions ara tinc una feinada que no atén a la raó ni tan sols atén he de desfer una maleta plena de coses incoherents les que no pots compartir amb ningú les que et moren lentament les que et cremen i et corrouen i et remouen els budells les coses de ben a dintre les coses d'un mateix solament dir gràcies camarades per tornar-me aquest present agraït sobremanera pel regal del vostre temps

anem a fer un búnquer per a amagar-nos dels mals del món les parets seran ben grosses i fortes i a dintre tindrem provisions allà dins el búnquer no hi haurà lloc per la por estarem conjuntament protegits i ja no caldrà ningun consol farem una ulladeta des del búnquer per vore si ha passat l'aberració mentre no estiga tot en calma no ens cal més que aquest racó i en eixir finalment del búnquer recordant la llum del sol farem l'última dança abraçats acomiadant-nos de tot cor

es como una canasta inesperada perfecta cuando nadie mira irrepetible como un alumbramiento de máxima nitidez y frames a ralentí es como el fetiche por fascículos un camino imperdurable de generaciones perdidas como la filosofía continuista o la insuficiencia del lenguaje escalonada es como siendo es como siempre y así será como cuando no lo es y entonces deja por fin de serlo

una tassa de café dos llesques de pà torradet i tres oracions matutines ego pa mi ego pa tu ego pa tots cuirassa casc llança i a l'atac ego pa mi ego pa tu ego pa tots

el notario de Ontario está pasando un calvario en el registro de una propiedad sin papeles cerco ni propietario debe acreditar el calor de unos bienes mientras se pasa la vida entre andenes aun perdiendo a veces los trenes medio oxidados traqueteros el notario de Ontario y su registro bancario surcando el límite territorial unas bien y otras mal perdido en el abecedario el notario de Ontario con la chaqueta en los brazos hace del pan pedazos para las palomas que vuelan sin avisarlo

me llaman conejo te atrapo en mi chistera como un truco sin trato intentas escapar pero aun no te dejo me llaman conejo si suena el cascabel como en Rapunzel escalo mil techos y después me aprovecho me llaman conejo no tengo reparos me gusta que tengas bien empaquetados tus sueños bizarros me llaman conejo si me miro el reflejo puede que no quepa o que no quede hueco en cualquier sucio espejo me llaman conejo y aunque tú no quieras si en una de esas aun sin madriguera me acerco y te muerdo me llaman conejo

se encontraban en una habitación cualquiera sin sol rasgadas las hendiduras atentas al alma de los sonidos al silencio del cobarde al atascado mecanismo de una persiana que nunca se abre que no descansa sujetas a los dogmas a la muela del juicio final a la parafernalia invidentes inadvertidas se encuentran otra vez vacías las agujas de la sastrería sin dedal ni hilo que las gobierne

hijos del calor nocturnos descalabrados incendios sin control recolectores de ofrendas pirománticos santa marmita alevosías tremebundas embriaguez inevitable

defensarem es crit enèrgic com a càntic ferm i immutable digerint ses preguntes que no esperen resposta i tot serà una reverència com una bassa d'oli letàrgica en sa lisèrgia no hi haurà paraules que s'aproximen de cap manera ni tan sols a atrevir-se a intentar-ho però es silenci eixirà a ballar i haurà acabat sa inanició esdevindrà s'alé primigeni entre es dits de sa mort i sa vida serà més vida que mai

five chickens in the van and 3 days to heaven step by step crocodile pomelo the most international the most dangerous the funiest

es tan grande el poder de las palabras que una idea puede llegar a cuajar de tal forma que la muerte no sea necesariamente el final que sobreviva al autor original por tener un potencial inherente por encima de lo material gracias al poder de la mente tal vez floten suspendidas esperando un receptáculo para asomar al exterior puede que quizás sean infinitas siendo todo un espectáculo y un ejemplo de esplendor

com que la vida és tan curta i en un sospir se'ns passa abans d'anar a la caixa ballem fins que la faixa rebente com que la vida és un regal caducifoli i les pors ens impedeixen ser com som abans de despedir-nos anem a jugar a un joc com que sempre ens falta ixa espenteta i pareix que estiga tot tan lluny abans que se'ns oblide anem-nos-en a dormir junts i com ja no queda forma d'esquivar-nos serà que haurem de gaudir del temps d'aquell que compartim sota els llençols abans que el sol torne a per ells

se preparan los anónimos para batirse en duelo a muerte dos espaldas enfrentadas diez pasos cada uno al frente en los cintos reposadas sendas armas de matar un litigio con la muerte solventado al disparar media vuelta fuego y sangre cuerpo a tierra pues la noche ya se abre

nunca es tarde si la dicha es buena en la cuna o el enjambre siempre hay algo de faena nunca es tarde si llegas a tiempo procurando ser fiable y aun así quedar disperso nunca es tarde si al jugar ni tampoco al echarse un cable tal vez se pueda cabalgar nunca es tarde en el presente para dejarse llevar de nuevo y poder crecernos con humildad

coincidir en la 1ª dimensión hallando algo inefable en la 2ª dando cuerda a una 3ª en expansión mientras otra 4ª encuna una 5ª imperceptible endemoniada y una 6ª que difícilmente achanta en la 7ª tan solo maravillas encajando sutilmente en una 8ª un tamiz en la 9ª con Beethoven en la 10ª fracción de un mandamiento y en la 11ª las puertas se abren por si hicieron tarde vengan a tiempo

that's real that's cold it's always about it the facts the forks burning quite slow in hell the blinds the pures forgetting all they know it's right it's wrong it's only another form to take away your fucking sense and then grow up and then move on come on

tinc un nosequè i un quèsejo que anava a dir-t'eu però no

ben fresca com les convergències d'una cubitera mare més dura que l'hivern siberià que fa crepitar els ossos tan gruixuda com un mant sobreprotector de pell crua i resseca fosa com el magma inadvertit i expansionista dolça l'aiguamel arribada la primavera

i allí estava el barret tan senyoret com sempre allargant-se sense adonar-se'n i allí matava el fred a prop de la pared més llisa mentre 5 tenien la culpa i així passaven revista d'es d'un punt de vista i altre mentre els entrava la risa i així cap al llit tan lletraferit i alegre el barret fort com el congre

si jo sóc jo i tu eres tu per què collons estem en dijú anem a pegar-li foc o a rodar la plaça ballant fins que la fam s'acabe ofegant en carnassa si el dia és dia i la nit nit com resoldre l'eqüació que ens ha dut a este embolic anem a esgarrar el paper de plata mentre afluixem el nuc de la corbata si jo sóc jo i tu eres tu provem a provar-nos com a menú

corre corre si no vola tirant-te de la torre de cap a la cassola nada nada que t'ofegues ofuscat engolit per la boca d'un gegant enfambrat para i pensa en un lloc estudiat mentre reprens força per a l'últim combat tira la pedra a un terrat allunyat que esdevinga joguet d'una familia de gats guanya i resta respirant concentrat fins que vinga la geneta i s'enduga l'embolcall

tinc un nuc i no puc o no vull desfer-lo quan més intente fer-me en ell més fort es fa com una barra dura de pà en un rebost d'una barraca tinc un nuc i no veig o no sé deslligar-lo quan més busque menys trobe i aixina no aprove com un arnadí empastrat en una cassola vella tinc un nuc i no puc o no vull desfer-lo quan més me'l pense més nuc quan més es tensa més ruc

ayer estuve casi en esa casa casi en esa cama como un sueño borroso aun seguían sirviendo en los pilares de la tierra alimentando las sombras de los egos malheridos ayer estuve casi feliz por casi querer como un bombón casi relleno más vale maña pero paga tus deudas toque de queda el purgatorio cierra sus puertas hoy estuve casi bien casi aquí hasta que recordé hoy estoy solo un rato más y después te juro que me voy

sempre navegant com en dijú veles, vents, un horitzó comú les promeses que van caure serviran per construir futur a capa i espasa lluitarem per conservar la pulcritud trampejant com siga fent bon ús del vi que es decanta per l'embut i en deixar-lo respirar una estona mentre la música sona ens beurem algunes copes i farem coses més boges perquè l'únic cert en esta data és que avui ja no hi ha errata que ens puga fer claudicar

I que en farem amb tot allò? podrem comprendre? podrem comprendre'ns? camí o penyasegat? vol o capbuçada?

a l'espera de la plutja brollen cresols ajupits per la boirina formant punts tel·lúrics inabastables confosos confesos compungits paratges i policromies austeres daurats i terra seca llavors perdudes en terra hostil una font de mil aixetes aguaita amb un xarquim putrefacte ofuscada somiant-se rierol i recórrer i fluir de sobte les gotes voladores planejant en estores màgiques remouen els ciments dels castells de naips i fan que tot es tambalege torrents i trombes arrasen els camins i les coses que en ells van ser guardades i després de fer tant mal com puguen deixaràn tou el mant d'asfalt reblanint un nou sòl més fèrtil fent resorgir l'alegria just quan la llum finalment ens deflegme