Distilling The Words

encara no es sap com va caure en la trampa que esperava allí davant no se si era cec, sord o coixo o les tres coses i damunt manc encara no captava el truc del joc no sabia bé les passes d'aquell ball serà falta de traça i poc llenguatge o pot ser vaja més enrere que endavant pareix que dissenyara un plà orgànic entre tanta jerarquia militar oblidant-se de les coses més odioses famolenc de les despeses d'ultramar sembla que buscava l'u d'espases i de quatre en quatre anar tirant un farol, una milotxa, una lligaça i corrent el risc d'acabar escaldat

možemo ići na plažu da vidimo talase ali nama slepilo ne da možemo čuti kako se razbijaju ali mi smo gluvi kao vreme možemo da osetimo mokar pesak na nogama ali naši hodovi su razbacani mirišemo šalitru povetarca ali svaki gutljaj boli prilikom disanja možda će nas sumrak osvetliti i ugrejati drhtave kosti gladni snovi možda zalazak sunca razmatra sa mrljama i ranama na rukama oblačiti se zimi svake noći --- podemos ir a la playa a ver la olas pero la ceguera no nos deja podemos escucharlas romper pero somos sordos como el tiempo podemos sentir la húmeda arena en los pies pero nuestros andares son dispersos podemos oler el salitre de la brisa pero cada bocanada al respirar duele tal vez el amanecer nos ilumine y caliente los huesos temblorosos sueños hambrientos puede que el atardecer esté considerando con manchas y llagas en la manos vestirse de invierno cada noche

afusellats a la mar sang a la sorra hivern perenne camí dels somnis bales de plata oblit i destí en conversa ferides obertes i preguntes sobre l'altra banda mare voliem ser valents lluitadors per la llibertat ens acomiadem sense penedir-nos tocata i fuga pare gràcies pels esforços per sempre més t'estimarem cada llàgrima en cada platja agrairà els teus forts braços fills meus els dons vos deixem i la sabiesa la dugueu al cor sereu la veu dels desamparats i sereu el crit de la rebel·lia

a tu que fas sense adonar-te'n que el món siga tant fascinant que dus a les cases perdudes l'alegria i tornes els matins més radiants els meus millors desitjos t'envie a tu que tanta guerra dónes i sempre capgires cada història complicant allò no complicable el meu amor et presente a tu que cures els mals que venen d'Almansa i tanques les ferides que prominentment sagnaven amb un colpet de gràcia i muntons de rialles boges tot t'he d'agraïr a tu que no saps mai com orientar-te fent d'esquerres dretes com un moonwalk i t'enlaires sovint per xarrar amb els núvols al cor et duc be adintre a tu que a voltes sí i a voltes no i un poc de miracle amb tot alè t'estime