Entradas

Mostrando entradas de septiembre, 2016

Sant Bancal

quan men anava al meu bancal vaig dir al pare: què farem hui? hui toca uano plourà hua vist nemon que'l sol j'aixit que pluorà, plourà i l'horto tindrà un descans que l'aigua mos tira una mà que plourà, plourà farà assaonà en la parà que fem pa asmorçar uns bocadillos i un poc de vi dus la navaixa dus llimonà i un pall de navels, sí que sentà, sentà s'ampina el porró ben alt assolto'l que encà'l bufaràs que sentà, sentà el porró baldat ja per l'asprà allí en el bancal la faena feta, tot rematat replega trastos guarda el cabàs xè quins moments tan mel que bonico'l camp la plutja és  un bon regal les frutes més bones vindran que serà, serà i podràs tastar el plaer més gran

Ser

soy barco sin puerto soy velero bergantín soy mar sin sal soy pipas peladas aceituna sin hueso soy principio y soy final soy blanco y negro soy pan sin mezcla soy desierto y humedal soy dulces sueños y soy pesadilla soy disfraz sin carnaval soy arco sin flecha reloj sin pila soy ceremonia sin altar soy algo grande aunque pequeña soy el rey que no gobierna soy una cena sin sal soy un secreto en la cartera soy un billete pequeño soy propina sin comensal soy todo lo que temes soy lo que deseas soy rojo carmesí soy tu amiga y soy tu muerte soy itinerante tributo soy reliquia sin botín soy yo toda una soy miles de veces soy tú

Racimos

casi como un flemático veneno como las utopías menos utópicas como arduas andaduras como osadía posesa como catequesis intrincadas casi como las uvas pochas o frescas pero uvas pero vino pero pasas

Cap i tal

me da igual tu cara tu nombre tu estirpe tus sombras y tu aliento solo veo tu regicidio y retinas descompuestas la barbarie que profesas me da igual tu casa tu coche y tus cuentas del banco tu desparpajo no me interesan tus palabras capciosas tus verdades malolientes ni tu falaz argumentación no me importa tu ventura tu futuro mortecino ni tu óbito ulterior y aun dándome igual provocas vahído me ajusticias nos masacras y en definitiva te matas a ti mismo

Verbàlisi

és l'alienació substitutiva és el beuratge ataviat el companatge fluorescent la lluentor negra entrefilada és el pleonasme indicatiu condicional de totes ses paraules la perífrasi verbal acompassada la intransigència fervorosa són les benvolgudes camarades i només porten un llençol volen picnic sota els astres bona nit gresol que la llum s'apaga i no tenim balastre

Estrellas

duele siempre duele es porque duele la vida que te apartas, estrella te desvaneces y vuelves valiente imperiosa pero nada cura sino marca aunque se tercie y prendes fulgurosa y te congelas, después, en el espacio

Estigmatisme

estima sa vida estima s'amor estigma nit i dia estigma el calor