Distilling The Words

a les portes del foc he vist com la flama s'apagava com el magma esdevenia muntanya i tot era costera als peus del foc el fred i la pluja fent de les seues i els núvols formant-se ennegrien l'horitzó cada roca i cada liquen callaven silenciaven els crims totalment amarats premisses pressuposades vida i mort i faules per contar cada nit a les portes i als peus del foc la mar triomfava lliçons de l'existència

no eren més llargues les dies ni les hores volien passar no volien o no podien encara enfilar-se cap a cap benvolgut final callaven les ones captives de les més fidels persones que no trobaven el cel entre mars no es feien entendre les dites entre lluites amorfes presents i abundants carents de tota gràcia fugitives de l'espant

jo que pensava que sabia que entenia i que havia comprés més bé responia o coincidia coherent amb els fets

almost at the place i wanna be with the people i love and almost enjoying it nearly by my bed resting on my pillows nearly close to my dreams only playing with words building some new job only trying to get home getting crazy or maybe not it makes more sense than i thought gonna ask my deared god i stopped praying at last believing in reasons i trust just doing what i must

qué diría si pudiese si capaz fuera la voz de articular siete mil millones de ideas escueta lengua vehicular y cuál sería el mensaje aún no lo sé explicar qué decir ante un espejo reflejo de consejos búsqueda sin final cuando brillan más las sombras cuando se oye tenue tenue el crepitar qué diría vida que no sepas ya cómo explicar las vertientes y el poniente de la tuerta realidad diría que te quedes a mi vera en agridulce recital que vayamos a ver flores de mil colores que olamos la pureza universal diría de invitarnos a tumbarnos en el suelo más desnudos que despiertos explorando el frenesí a volar con las estrellas y a olvidarnos finalmente de pedir

a la fira no vages si no tens diners que voràs moltes coses i no compraràs res i amb ixa idea marxista com aquell que passa revista maleiràs el sistema que et venç renunciant a les fortes premisses de les misses més santes vinents trencaràs les cadenes que et lliguen i et miren com si haguessis matat un cadell amb un fort dolor als turmells per l'oratge que ràpidament canvia com una maja vestida que va pintar cap pintor amd dolor al camp on es sembren els somnis al camp on aterren els ovnis on la galàxia és present on no saps si hi ha bon ambient o un trenc que partix en miquetes les dents i deixa els rostres postissos de feliços i infeliços que es pregunten sovint els perquès després que quede el no res i els cèls siguen mars de dubtes esdevenint tots uns jutges en el gran circ del jutjar a la muntanya o a la mar sense poder parar de pensar si venen o van les enteses filles de tantes deesses que tant ens van explicar i transmetre directes al fet...

cada volta que s'escapa s'escampa es dispersa es perd amb el vent gelat concís amb tota la precisió que aparentment manca i es tanca es distrau explora les sendes no velles com els rovells de les senyes com si fóra un embit malferit i feble com les pors mai contades amagades però sempre presents dins els cors dels valents que tracten de viure i somriure a pesar del mal temps entre tremps per fugir de l'agnòsia per tornar a ser ceients invidents però esclaus d'un bon olfacte i del tacte i de totes les coses que passen i passen com les línies del fer i no fer que avancen contra una paret més alta i més recta que qualsevol mantra enmig de la franja que fa dividir-se l'espai i l'esplai com la sorra que baix la mar s'espanta filla de tanta pressió en una presó sense portes ni fermes ni tortes que dicten les normes de vida i fan cas de les lleis vertaderes a mitges o més bé sanceres acceptant que perduren a troços entre ta...

ya no era más destino en el sino de las cuentas del cantor por dolor, fervor sin tino los caminos los dibuja un esplendor no aguantaban más las riendas del equino que corría siendo siempre el más veloz hasta que un dicharachero y cruel espino incrustose con atino en su fulgor se cocieron ya las habas del caldero en fastigosos idilios de sopor por amor, verdades y escrutinio bendiciones, buenas noches y un adiós ya no era un final sino un principio una tuerca que apretada se pasó tantas veces en talleres de suspicios sin aciertos en la calle del rubor

tots els camins porten a Roma i d'allí ningú se'n pot sortir com el vi, que en abundància, et desploma i et comença, a dins la panxa, eixe sofrir tot soldat és d'una peça i per dintre mil miquetes de comiat sempre en busca d'una presa que pose en dubte, si s'escau, un gran forat casc, espasa i armadura en la tinença habiten deslligats crits i plors en contingència quan la guerra, guanye o perda, s'ha abacat brolla sang de les ferides escaldades les sandàlies, arrupides, van tirant i els soldats que van lluitant per les mentides camí de Roma, poc a poc, es van matant

una finestra que s'obri el vent refresca l'habitació diverses bufades després el fred inicia l'acció com un acte incomprés fruit del reflex i la lògica algú vol tallar la corrent

dispara a matar sin miedos la bala que hoy será verdugo mañana traerá flores correrán lágrimas las caras bondadosas y al alba se harán eco del entierro y menguará la voz del despido hablarán lenguas descarriadas de fragmentos extraviados en desiertos y solamente las espinas de los cactus permanecerán indemnes pasarán una y mil noches entre pocho hastío y lúgubre desasosiego sollozando por la ausencia de lluvia y en el final del camino con galán sombrero de alas chicas nos adentraremos en la noche eterna

si no fóra per educació et diriem entusiasmadament a tu que tanta poca gràcia ens fas i les teues imbecilitats no soportem que estem farts de sentir-te te'n pots anar a fer la mà i no preguntes que malament rebràs resposta i amb fàstig que hi ha una rifa pendent si fórem menys pacífics i no ens estimarem les nostres mans algún dentista del món faria caixa aixina que pega mitja volta amb el teu constant insistir i desapareix d'una volta ja gràcies!

encara no es sap com va caure en la trampa que esperava allí davant no se si era cec, sord o coixo o les tres coses i damunt manc encara no captava el truc del joc no sabia bé les passes d'aquell ball serà falta de traça i poc llenguatge o pot ser vaja més enrere que endavant pareix que dissenyara un plà orgànic entre tanta jerarquia militar oblidant-se de les coses més odioses famolenc de les despeses d'ultramar sembla que buscava l'u d'espases i de quatre en quatre anar tirant un farol, una milotxa, una lligaça i corrent el risc d'acabar escaldat

možemo ići na plažu da vidimo talase ali nama slepilo ne da možemo čuti kako se razbijaju ali mi smo gluvi kao vreme možemo da osetimo mokar pesak na nogama ali naši hodovi su razbacani mirišemo šalitru povetarca ali svaki gutljaj boli prilikom disanja možda će nas sumrak osvetliti i ugrejati drhtave kosti gladni snovi možda zalazak sunca razmatra sa mrljama i ranama na rukama oblačiti se zimi svake noći --- podemos ir a la playa a ver la olas pero la ceguera no nos deja podemos escucharlas romper pero somos sordos como el tiempo podemos sentir la húmeda arena en los pies pero nuestros andares son dispersos podemos oler el salitre de la brisa pero cada bocanada al respirar duele tal vez el amanecer nos ilumine y caliente los huesos temblorosos sueños hambrientos puede que el atardecer esté considerando con manchas y llagas en la manos vestirse de invierno cada noche

afusellats a la mar sang a la sorra hivern perenne camí dels somnis bales de plata oblit i destí en conversa ferides obertes i preguntes sobre l'altra banda mare voliem ser valents lluitadors per la llibertat ens acomiadem sense penedir-nos tocata i fuga pare gràcies pels esforços per sempre més t'estimarem cada llàgrima en cada platja agrairà els teus forts braços fills meus els dons vos deixem i la sabiesa la dugueu al cor sereu la veu dels desamparats i sereu el crit de la rebel·lia

a tu que fas sense adonar-te'n que el món siga tant fascinant que dus a les cases perdudes l'alegria i tornes els matins més radiants els meus millors desitjos t'envie a tu que tanta guerra dónes i sempre capgires cada història complicant allò no complicable el meu amor et presente a tu que cures els mals que venen d'Almansa i tanques les ferides que prominentment sagnaven amb un colpet de gràcia i muntons de rialles boges tot t'he d'agraïr a tu que no saps mai com orientar-te fent d'esquerres dretes com un moonwalk i t'enlaires sovint per xarrar amb els núvols al cor et duc be adintre a tu que a voltes sí i a voltes no i un poc de miracle amb tot alè t'estime

volia entendre certres coses que no cabien en cap cap entre tant i a mitges conques es trobava pertorbat semblava un somni amb notes dolces i una mica de comiat però roda i volta les paraules no veien els peus al gat ara un crit ara un salt ara retroactivitat una bala ensucrada enverinada llepolia i un poquet de mal de cap

jo pensava que pensava i de tant de repensar-me em vaig perdre al pensament una idea un teorema i al final tens res de res rumiant en el rumiat rumiava acabant-me les paraules arrimant-me ràpid al comiat una cursa competència i casi sempre desbordat jo que tant i tant pensava resulta sempre estava equivocat que pensant pensant es capgirava tota forma i tot trellat pensador de mala praxis i a desgana meditant pot ser calga fer-se un brèxit i evitar el pensament de tant en tant

t'estime més que a ma mare tu que tot em dones sempre present sempre acompanyant-me no puc deixar de pensar en tu m'encanta mirar-te a cada minut a cada segon m'encises tant omples els meus buits existencials alimentant-me infinitament i m'allunyes de la soletat m'has fet descobrir tantes coses tan boniques i dolentes tan efímeres què faria jo sense tindre't fantàstica font d'alegria i millor manera d'emprar el temps ni tan sols puc imaginar-me sense tu perquè cap cosa tindria sentit eres l'amor de la meua vida i res no pot igualar-te i proclame fort al vent t'estime Sant Telèfon Mòbil

no puc i ara mateixa no vull

l'home que cantava per les nits dins el llit sempre en contra de la gresca va llegir sobre el lletraferit i es va quedar mig fregit entre tanta malifeta l'home que buscava on és la llum quan feia senyals de fum i ningú li contestava prega per trobar la solució amagada en un caixó veges tu quina feinada l'home que es pregunta mil per quès a les portes del no res amb la lluna mal pintada confundit i perdent tot alè creu que ja no sap on és i ara com farà lligaça l'home que abans era un llop feroç ja no és ni un dolç gos només resta una mirada ja no udola amb força com abans torna a ser un entre tants expulsat de la mainada

sovint torne a aquell café de l'espectacle a tremolar a somriure com mai recorde els silencis intensos els nervis les mirades i la complicitat recórrec aquells carrers amb dolça malenconia refugiant-me en la memòria gaudint-la a cada pas i torne a nàixer ple satisfet i torne a tu com torne a la mar i les onades m'acompanyen

què ha passat amb les paraules que comptàvem on està la flor de la veritat com deguerem controlar-les i no ho férem i ara no ens podem desdir de cap què ha sigut de les jornades sense presses on es troben amagats els bandolers pot ser que amb ceguesa albiràrem les voreres que limiten els carrers com tindrem valor per enfrontar-les si resulta s'han perdut sota els estels com es que les nits no tenen lluna si de sempre ens han fet ombra aferradets què vindrà al capvespre de passada quan s'esgoten les rialles del matí on podrem fer foc i bufar cendres per volar sense equipatges ni destí com serà la casa dels teus somnis si de nit no pegues ull ni pots dormir tindrà mil cambres on romanen les visites o serà més bé d'aquelles sense vins com ballar-li l'aigua a baces d'oli si mai no s'han pres classes ni lliçons com cantar tonades sense traça si la veu està trencada i en gallons què és allò que es troba allà tan lluny entre la manca mala...