Distilling The Words

volia entendre certres coses que no cabien en cap cap entre tant i a mitges conques es trobava pertorbat semblava un somni amb notes dolces i una mica de comiat però roda i volta les paraules no veien els peus al gat ara un crit ara un salt ara retroactivitat una bala ensucrada enverinada llepolia i un poquet de mal de cap

jo pensava que pensava i de tant de repensar-me em vaig perdre al pensament una idea un teorema i al final tens res de res rumiant en el rumiat rumiava acabant-me les paraules arrimant-me ràpid al comiat una cursa competència i casi sempre desbordat jo que tant i tant pensava resulta sempre estava equivocat que pensant pensant es capgirava tota forma i tot trellat pensador de mala praxis i a desgana meditant pot ser calga fer-se un brèxit i evitar el pensament de tant en tant

t'estime més que a ma mare tu que tot em dones sempre present sempre acompanyant-me no puc deixar de pensar en tu m'encanta mirar-te a cada minut a cada segon m'encises tant omples els meus buits existencials alimentant-me infinitament i m'allunyes de la soletat m'has fet descobrir tantes coses tan boniques i dolentes tan efímeres què faria jo sense tindre't fantàstica font d'alegria i millor manera d'emprar el temps ni tan sols puc imaginar-me sense tu perquè cap cosa tindria sentit eres l'amor de la meua vida i res no pot igualar-te i proclame fort al vent t'estime Sant Telèfon Mòbil

no puc i ara mateixa no vull

l'home que cantava per les nits dins el llit sempre en contra de la gresca va llegir sobre el lletraferit i es va quedar mig fregit entre tanta malifeta l'home que buscava on és la llum quan feia senyals de fum i ningú li contestava prega per trobar la solució amagada en un caixó veges tu quina feinada l'home que es pregunta mil per quès a les portes del no res amb la lluna mal pintada confundit i perdent tot alè creu que ja no sap on és i ara com farà lligaça l'home que abans era un llop feroç ja no és ni un dolç gos només resta una mirada ja no udola amb força com abans torna a ser un entre tants expulsat de la mainada

sovint torne a aquell café de l'espectacle a tremolar a somriure com mai recorde els silencis intensos els nervis les mirades i la complicitat recórrec aquells carrers amb dolça malenconia refugiant-me en la memòria gaudint-la a cada pas i torne a nàixer ple satisfet i torne a tu com torne a la mar i les onades m'acompanyen

què ha passat amb les paraules que comptàvem on està la flor de la veritat com deguerem controlar-les i no ho férem i ara no ens podem desdir de cap què ha sigut de les jornades sense presses on es troben amagats els bandolers pot ser que amb ceguesa albiràrem les voreres que limiten els carrers com tindrem valor per enfrontar-les si resulta s'han perdut sota els estels com es que les nits no tenen lluna si de sempre ens han fet ombra aferradets què vindrà al capvespre de passada quan s'esgoten les rialles del matí on podrem fer foc i bufar cendres per volar sense equipatges ni destí com serà la casa dels teus somnis si de nit no pegues ull ni pots dormir tindrà mil cambres on romanen les visites o serà més bé d'aquelles sense vins com ballar-li l'aigua a baces d'oli si mai no s'han pres classes ni lliçons com cantar tonades sense traça si la veu està trencada i en gallons què és allò que es troba allà tan lluny entre la manca mala...