Un poc i mig

què ha passat amb les paraules que comptàvem
on està la flor de la veritat
com deguerem controlar-les i no ho férem
i ara no ens podem desdir de cap

què ha sigut de les jornades sense presses
on es troben amagats els bandolers
pot ser que amb ceguesa albiràrem
les voreres que limiten els carrers

com tindrem valor per enfrontar-les
si resulta s'han perdut sota els estels
com es que les nits no tenen lluna
si de sempre ens han fet ombra aferradets

què vindrà al capvespre de passada
quan s'esgoten les rialles del matí
on podrem fer foc i bufar cendres
per volar sense equipatges ni destí

com serà la casa dels teus somnis
si de nit no pegues ull ni pots dormir
tindrà mil cambres on romanen les visites
o serà més bé d'aquelles sense vins

com ballar-li l'aigua a baces d'oli
si mai no s'han pres classes ni lliçons
com cantar tonades sense traça
si la veu està trencada i en gallons

què és allò que es troba allà tan lluny
entre la manca malaurada i el desig
pot ser siga un aventura en abundància
que perdure un poquet més que un poc i mig