Descampats

cada volta que s'escapa
s'escampa
es dispersa
es perd amb el vent
gelat
concís
amb tota la precisió que aparentment manca
i es tanca
es distrau
explora les sendes no velles
com els rovells de les senyes
com si fóra un embit
malferit
i feble
com les pors mai contades
amagades
però sempre presents
dins els cors dels valents
que tracten de viure i somriure
a pesar del mal temps
entre tremps
per fugir de l'agnòsia
per tornar a ser ceients
invidents
però esclaus d'un bon olfacte
i del tacte
i de totes les coses que passen
i passen
com les línies del fer i no fer
que avancen contra una paret
més alta i més recta que qualsevol mantra
enmig de la franja
que fa dividir-se l'espai
i l'esplai
com la sorra que baix la mar s'espanta
filla de tanta pressió
en una presó sense portes
ni fermes ni tortes
que dicten les normes de vida
i fan cas de les lleis vertaderes
a mitges o més bé sanceres
acceptant que perduren a troços
entre tants i tants mossos
quedant-se en els ossos
mirant lentament com la gent
que s'escapa
i s'escampa
es dispersa