La fira marxista
a la fira no vages
si no tens diners
que voràs moltes coses
i no compraràs res
i amb ixa idea marxista
com aquell que passa revista
maleiràs el sistema que et venç
renunciant a les fortes premisses
de les misses més santes vinents
trencaràs les cadenes que et lliguen
i et miren
com si haguessis matat un cadell
amb un fort dolor als turmells
per l'oratge que ràpidament canvia
com una maja vestida que va pintar cap pintor
amd dolor
al camp on es sembren els somnis
al camp on aterren els ovnis
on la galàxia és present
on no saps si hi ha bon ambient
o un trenc
que partix en miquetes les dents
i deixa els rostres postissos
de feliços i infeliços
que es pregunten sovint els perquès
després que quede el no res
i els cèls siguen mars de dubtes
esdevenint tots uns jutges
en el gran circ del jutjar
a la muntanya o a la mar
sense poder parar de pensar
si venen o van les enteses
filles de tantes deesses
que tant ens van explicar
i transmetre
directes al fetge
que està tot a punt d'explotar
com aquell que vol reflexar
i reflexionar
amb cada mirall que s'ha anat trobant
un tant inquietant
i que sempre responen
hui tot és vida i tot és mort
des del cèl fins a l'hort
i ja res importa
si has obert la porta
a les fires que encenen les llums
plenant-ho tot de fums
de dilluns a diumenge
oblidant-se
per primer i últim cop
del vents
que es volen endur
els nostres estimats furs
si no tens diners
que voràs moltes coses
i no compraràs res
i amb ixa idea marxista
com aquell que passa revista
maleiràs el sistema que et venç
renunciant a les fortes premisses
de les misses més santes vinents
trencaràs les cadenes que et lliguen
i et miren
com si haguessis matat un cadell
amb un fort dolor als turmells
per l'oratge que ràpidament canvia
com una maja vestida que va pintar cap pintor
amd dolor
al camp on es sembren els somnis
al camp on aterren els ovnis
on la galàxia és present
on no saps si hi ha bon ambient
o un trenc
que partix en miquetes les dents
i deixa els rostres postissos
de feliços i infeliços
que es pregunten sovint els perquès
després que quede el no res
i els cèls siguen mars de dubtes
esdevenint tots uns jutges
en el gran circ del jutjar
a la muntanya o a la mar
sense poder parar de pensar
si venen o van les enteses
filles de tantes deesses
que tant ens van explicar
i transmetre
directes al fetge
que està tot a punt d'explotar
com aquell que vol reflexar
i reflexionar
amb cada mirall que s'ha anat trobant
un tant inquietant
i que sempre responen
hui tot és vida i tot és mort
des del cèl fins a l'hort
i ja res importa
si has obert la porta
a les fires que encenen les llums
plenant-ho tot de fums
de dilluns a diumenge
oblidant-se
per primer i últim cop
del vents
que es volen endur
els nostres estimats furs
Comentarios
Publicar un comentario