La caiguda del lletraferit

tenia tanta por de perdre
que no podia vore bé
cobrint els fronts cantant nadales
polvorons ben tendres i dolcets

tenia ganes d'emprenyar-se
al ser capaç d'estar content
regalimant entre mirades
apretant fortes les dents

tenia un do per fer rialles
faltava un mi per afinar
maleta i platja sense escales
estiu d'hivern transcolorit

i volia
volia
volia
el lletraferit

i quèia
quèia
i quèia
en un dolorós distant oblit

tenia tanta por que no
veient passar el sí
que cada cop es preguntava
serà que encara pensa en mi?