tu, sempre com de pressa tu, com si fores presa de l'odi, del pànic, del reg dels geranis i jo... seuré enmig la plaça, jo... al costat de la bassa com un peix borratxo en un riu de licors tractant d'amagar les seues intencions i tu... més ràpida inclús que la llum no pares per casa de tant de volar ja t'he perdut la pista jugant sempre amb foc com un malabarista i jo... ja he entés el que passa, jo... en un bar amb terraça ja sé que t'estime i que no passa res si cal teu explique un poc més aspaiet i jo... t'espere com si fores el meu regal nadalenc i em mossegue nerviós les ungles amb les dents i tu... t'arrimes lentament amb el teu sensual contoneig i s'esborren les paraules mentre compartim la pell i punt...