Bressols

i es contaren les històries
que es volien escoltar
entre mantes i cafés
i pastissos de bondat

mossegades les paraules
en abraços de comiat
entre hiverns de complaença
mentre ja es tenien fam

joc donaven les converses
allargant-se a un nou demà
encara que ningún sabia
que acabrien donant-se les mans

però cap no distingia
el somni de la realitat
allò que passava potser seria
un conte amb un dolç final

tot era part d'una faula
tot era un joc per jugar
i el bressol de les nits compartides
no podria ser capgirat