Les ombres que ploren

les ombres que ploren també són éssers ferits
desgastades pel pas dels anys
mentre resten sumides en l'enyorança

les ombres que ploren també miren el demà
aferrades a la incertesa profunda
sabent que tot rapidament canvia

les ombres sofrides també tenen cor
com també es perden de vegades
sota els estels que dormen a l'infinit

les ombres de l'ahir
a l'igual que les ombres del demà
es pregunten les mateixes coses

les ombres que han provat
com les que encara esperen
de tant en tant ploren al llit