La tonada claudicant

esta nit he estat esperant-te
entre bastidors
cobert de disfresses i somriures
rodejat d'ilusions

he passat per vore't engalanada
amb aquell vestit negre
fosc com la mateixa nit
però enlluernador
i no estaves

encara no sabria com dir-te
allò que em mancava
les coses restants
emprengueren nou viatge

l'espera anava deixant només un consol

dessaborit
un ball de dissabte a la plaça
envoltat de combinats i petúnies

i en acabar
abans de marxar a casa
vas aparéixer d'entre les ombres
disposta a seure en la curta distància
aquella que ens separa cada pic

i mirant-me als ulls vas dir
jo no t'espere
no cal pas
perquè sabies ben cert
que si no ho feies
jo igualment vindria

entre bromes i rialles
ta cara es dibuixava feliç
com un nen pintant en un llenç blanc
mentre dos petons s'orbitaven

i em besaves
i amb tota incredulitat et besava
i erem, tu i jo, dos esclaus
escapant al poder de la nit
alliberant-nos de les nostres cadenes