Distilling The Words

en cada ventana hay un misterio en cada esquina un gulag rodeados de mil guetos auspiciando el huracán un desvío en el trayecto nuevo cruce accidental un stop y un ceda el paso un accidente mortal en cada casa hay mil preguntas sin respuesta que escuchar solo queda una vieja escoba para ir barriendo sin mirar una regente y un edil además de un quiebro tangente una mentira o tal vez mil un buchito de aguardiente en cada esquina hay una historia que los esquivos no pueden contar ampliamente sórdida fría como el invierno de Nepal

es difícil entender tal poder de gravedad atrayendo todo hacia su vera siendo imperio y frialdad es tan fácil sucumbir al irradio de maldad insumisos condenados hasta el fin de la eternidad es difícil ir muy lejos cuando no hay lugar al que marchar siendo inmenso el universo y aun teniendo que escapar es más fácil cuando el magma resta dentro del volcán concentrada su energía ínfimo punto infinitesimal es difícil cuando emana un brote frágil en el barrizal porque nada estaba escrito y aun así hubo que abdicar será más fácil cuando vuelvan las oscuras golondrinas a volar cuando el trono esté vacío cuando duerma ese gran mar será el principio del comienzo será otro paso hacia el final aunque fuere lo que fuese no se pudo erradicar

les ombres que ploren també són éssers ferits desgastades pel pas dels anys mentre resten sumides en l'enyorança les ombres que ploren també miren el demà aferrades a la incertesa profunda sabent que tot rapidament canvia les ombres sofrides també tenen cor com també es perden de vegades sota els estels que dormen a l'infinit les ombres de l'ahir a l'igual que les ombres del demà es pregunten les mateixes coses les ombres que han provat com les que encara esperen de tant en tant ploren al llit

sucede que pesan los párpados moribundos que el anhelo acechó al pescador que la cigarra se quedó sin hormiga y los puentes se quemaron al sol sucede que la brisa y su abanico se marcharon en aquella embarcación que la mar quebrada hizo el silencio y entró en barrena el albedrío aterrador sucede que la auspicia en menoscabo trató de aferrarse al corazón perdiendo en el camino la avaricia rompiéndose en pedazos la razón sucede que se aleja de su puerto el crucero que zarpó con ambición sucede que acabó sin tierra firme encallado y falto de tripulación

i és ell tan poderós quan t'envolta sense moure's amb una suavitat universal capaç d'oferir sempre mil i una versions bé com a foguera o com a temple té com una màgica expressió abraçada al delirium tremens enlairant-nos i és tan poderós com l'oït del més bon gos quan li toca entrar a escena i és que costa tant ixir quan et convida amablement a ballar en la revetlla

valenbici estafa i crisi si no tens un carnet contra la pared no tens dret a  servici metrovalència ni pressupost ni resistència un robatori en expansió digne de la més gran de les presons línia local col·lapsada emt igual de car que incòmode amb seients com els d'avió d'ixos amb l'autopropulsió que demanen plan renove valència filla i amant de la violència entre tantes represions sabent que si en diners torrons emmudeixen la consciència

cert i segur que tinc molt d'amor pa donar i casi és pa tu

hi ha persones que són piles i alimenten ments bondage hi ha persones com estufes desprenent foc irradiat hi ha qui és de pensar massa les coses o qui va amb les tronades per davant hi ha qui vola la milotxa sense pasqües hi ha qui es passa la vida somiant malgrat tot som fang banyat en translacions rotacionals esculpits pel cosmos d'en Carl i en Morgan infinitament desamparats malgrat tot som mal·leables tenint una gran capacitat som capaços de refondre'ns sempre que siga a vora llar

salen de paseo y no siempre de uvas a peras los otros yoes amplio el abanico aflorando en los cajones auspiciado personaje un guión sin manuscrito mínimo para con cada uno ególatras barruntando si más si menos salen de paseo luchadores los otros yoes

furta'm que me'n vaig furta-m'ho tot de pressa corre sort

si tú estás cuadrada yo redondo más en lo alto o en lo jondo hay danza triangulada yo estoy creciente si tú hedionda siendo fatal o la monda hay zarza mordiente han per provar en sin vaciles in nomine Patris on y va ensemble the epidermical brothers

si saltamos salimos volando porque somos ímpetu porque somos fuego pasión y desayuno desayuno y atragantes si saltamos salimos volando hacia la nada hacia el rupturo incertidumbre y lumbre ceguera y dispendio si saltamos salimos volando y no para qué sino cuando llegando a ninguna parte sin llaves ni calendario

et convide a un microcosmos bambolla de sabó multicolor en vol erràtic atzarós et convide a un companatge entre dos fronts antagonistes que mai seran portada em convides a l'escamot després de múltiples interpel·lacions com un berenar intergalàctic i em despatxes fornera com qualsevol barra de pà acabada de coure

molt guapos molt seriosos i molt dissimulats un poc rebels un tant covards una mica acomplexats molt efímers molt intensos i molt molt ataviats un poc presents un tant dispersos una mica oblidats

encisa'm encisam tu que eres tan verd i tanmateix és cert que vals més que una divisa encisa'm encisam tu que no portes ni un gram de maltracte carmal consentit però sí un kilo de flit encisa'm encisam tu que neteges les vores quan es fan més llargues les hores tornant-ho tot tan refrescant

voy a bailar por los males del mundo a despedir el dolor ardiendo a contraatacar porque la danza es medicina porque hay que moverse voy a brindar por seguir en el baile por las cosas que no son en balde por el braille como idioma universal porque es más dulce la danza prohibida porque bailando se siente uno genial voy a bailar por los males del mundo hasta que quiebren las piernas temblorosas hasta que el ritmo llegue a un final porque la vida es carnaval dantesco y las cosas se van igual que vinieron bailando

nadie muere al final de un poema sino desde que nace y avanza hacia el letargo nadie es dueño de la expresión ni de sus costumbres ni aun querer queriendo nadie sabe a donde ir puesto que las calles nunca están puestas y no hay farola que alumbre nadie puede poderlo todo como los asientos sin respaldo pero sin más se pasan las cosas porque nadie muere al final de un poema

un poema de merda en una pantalla de merda escrit amb teclat de merda i recitat amb veu de merda una merda de poema d'una merda d'idea i una merda d'execució una poema de merda per emmerdar-ho més tot i una merda de missatge per als oïts merdosos del món

tinc una opinió no és definitiva ni definitòria tampoc tinc una opinió que igual importa o potser no tinc una opinió segurament sesgada igual que tu igual que tots tinc una opinió a voltes sí i a voltes no tinc una opinió que pot partir-se en dos en una ben pensada i l'altra no sé jo tinc una opinió i a ciència certa sé encara que no siga correcte i puc dir ben tranquil que segur no tinc raó

són cinc els regals que t'he dut són cinc amagats entre fums són cinc disparats com la llum són cinc els minuts que t'embrut i són cinc els pecats que m'enduc

et busque en els camins que no duen enlloc tractant de trobar allò que mai s'ha perdut cercant entre desfilades i cercaviles et busque darrere les ombres dels arbres caiguts davant de les tronades com si hi hagués un epicentre imantat et busque de dia de nit i de tant en tant i et trobe si de cas algunes voltes

vull recórrer cada pell com una maratoniana vespa passant per tots els repostatges enèrgics i camins vull ser l'alé que banya de cap a peus qualsevol dia en qualsevol estació vull ser la frescor de bon matí idolatrant el teu ésser venent-me al poder de la carn venint-te sense discursos llibertari i llibertador perquè vull perquè cal perquè sí

me olvidé de ser un hippie para ser algo más punk olvidando en el camino aromas de azahares me olvidé de las florecillas que las botas iban a pisar pues de los dos palitos tuertos uno siempre iba a quebrar me olvidé de las esencias oídicamente expuestas mientras ungía el abracadabra pero encontré un resquicio perdido entra las cosas de andar por casa y reinventé una nueva mirada

hi ha un balcó que està esperant que algú es tire hi ha una cadira amb una corda a sobre en una cambra frigorífica hi ha una banyera plena d'aigua gelant-se mentre sona una ràdio hi han sobre les ombres els núvols i hi ha a sobre d'ells el sol ... hi ha sota els sostres de les cases un poc de pietat acompassada hi ha una cantonada mal senyalitzada esperant un colp d'estat hi ha dies que sí i d'altres que  comme ci comme ça pareix un kindergarten hi ha paraigües que et resguarden encara que només un dia d'agafar un refredat hi ha persianes que conspiren quan arriben canonades que segur faran forat

porque algunas están hechas de la misma pasta la pasta con que se hacen los sueños la que mantiene unido el universo porque quizá no existan las coincidencias o porque no siempre todo es imposible porque a veces sin serlo se es mucho y mucho es más que suficiente porque si se quiere, por qué no? mientras se sienta de veras porque sí porque no porque una lo pierda y se encuentren dos

Sí. No. A tu per vindre.

ella no volia sort ella volia amorr que les mans no es gelaren en l'hivern que faltara sempre cobertor sospirar i conspirar dissipar els fums de cigarret ella no volia sort sinó força força per endur-se el vent ben empaquetat en una motxilla lleugera

i anit sota la plutja mullats de cap a peus sense paraules sense paraigües sense pietat i allí sota la immensitat amarats de tautologies sense fal·làcies sense discursos sense obvietats

antes que yo me fuera quisiera darte un beso cualquiera

agaporni se agazapa entre las ramas altas de la montaña sagrada cabizbajo observa a la presa liviana aparentemente dócil dispuesto conquistador agaporni alza el vuelo decidido hacia el estrellato o hacia la tumba agaporni de mi vida agaporni de mi corazón concédeme un canto algún día concédeme tu bendición

si trec el caràcter el vers quedarà nu com en aquella redada on m'atraparen els teus ulls si s'ompli el vell buit del gran blanc ancià no hi haurà espai factible per ofrenar-te un refrany si anem a la forja haurem d'estar preparats per si de cas es fon el ferro i si quan tornem de la lògia vegem que ens ha agradat podrem tornar a fer-ho

bogeria sense límits passió descontrolada el poder de la carn cadenes invisibles de reaccions persones estufes la física i les seues conseqüències els fetiches de colors exhacervada floritura còsmiques radiacions dos aristes sobre un vèrtex miratges i paleta descobrir les variacions

disculpeu que no em presente ni tampoc que us diga res m'haureu de perdonar però no tinc gaire temps disculpeu l'atreviment no és ofendre la intenció encara que mai no arribe a donar explicacions ara tinc una feinada que no atén a la raó ni tan sols atén he de desfer una maleta plena de coses incoherents les que no pots compartir amb ningú les que et moren lentament les que et cremen i et corrouen i et remouen els budells les coses de ben a dintre les coses d'un mateix solament dir gràcies camarades per tornar-me aquest present agraït sobremanera pel regal del vostre temps

anem a fer un búnquer per a amagar-nos dels mals del món les parets seran ben grosses i fortes i a dintre tindrem provisions allà dins el búnquer no hi haurà lloc per la por estarem conjuntament protegits i ja no caldrà ningun consol farem una ulladeta des del búnquer per vore si ha passat l'aberració mentre no estiga tot en calma no ens cal més que aquest racó i en eixir finalment del búnquer recordant la llum del sol farem l'última dança abraçats acomiadant-nos de tot cor

es como una canasta inesperada perfecta cuando nadie mira irrepetible como un alumbramiento de máxima nitidez y frames a ralentí es como el fetiche por fascículos un camino imperdurable de generaciones perdidas como la filosofía continuista o la insuficiencia del lenguaje escalonada es como siendo es como siempre y así será como cuando no lo es y entonces deja por fin de serlo

una tassa de café dos llesques de pà torradet i tres oracions matutines ego pa mi ego pa tu ego pa tots cuirassa casc llança i a l'atac ego pa mi ego pa tu ego pa tots

el notario de Ontario está pasando un calvario en el registro de una propiedad sin papeles cerco ni propietario debe acreditar el calor de unos bienes mientras se pasa la vida entre andenes aun perdiendo a veces los trenes medio oxidados traqueteros el notario de Ontario y su registro bancario surcando el límite territorial unas bien y otras mal perdido en el abecedario el notario de Ontario con la chaqueta en los brazos hace del pan pedazos para las palomas que vuelan sin avisarlo

me llaman conejo te atrapo en mi chistera como un truco sin trato intentas escapar pero aun no te dejo me llaman conejo si suena el cascabel como en Rapunzel escalo mil techos y después me aprovecho me llaman conejo no tengo reparos me gusta que tengas bien empaquetados tus sueños bizarros me llaman conejo si me miro el reflejo puede que no quepa o que no quede hueco en cualquier sucio espejo me llaman conejo y aunque tú no quieras si en una de esas aun sin madriguera me acerco y te muerdo me llaman conejo

se encontraban en una habitación cualquiera sin sol rasgadas las hendiduras atentas al alma de los sonidos al silencio del cobarde al atascado mecanismo de una persiana que nunca se abre que no descansa sujetas a los dogmas a la muela del juicio final a la parafernalia invidentes inadvertidas se encuentran otra vez vacías las agujas de la sastrería sin dedal ni hilo que las gobierne

hijos del calor nocturnos descalabrados incendios sin control recolectores de ofrendas pirománticos santa marmita alevosías tremebundas embriaguez inevitable

defensarem es crit enèrgic com a càntic ferm i immutable digerint ses preguntes que no esperen resposta i tot serà una reverència com una bassa d'oli letàrgica en sa lisèrgia no hi haurà paraules que s'aproximen de cap manera ni tan sols a atrevir-se a intentar-ho però es silenci eixirà a ballar i haurà acabat sa inanició esdevindrà s'alé primigeni entre es dits de sa mort i sa vida serà més vida que mai

five chickens in the van and 3 days to heaven step by step crocodile pomelo the most international the most dangerous the funiest

es tan grande el poder de las palabras que una idea puede llegar a cuajar de tal forma que la muerte no sea necesariamente el final que sobreviva al autor original por tener un potencial inherente por encima de lo material gracias al poder de la mente tal vez floten suspendidas esperando un receptáculo para asomar al exterior puede que quizás sean infinitas siendo todo un espectáculo y un ejemplo de esplendor

com que la vida és tan curta i en un sospir se'ns passa abans d'anar a la caixa ballem fins que la faixa rebente com que la vida és un regal caducifoli i les pors ens impedeixen ser com som abans de despedir-nos anem a jugar a un joc com que sempre ens falta ixa espenteta i pareix que estiga tot tan lluny abans que se'ns oblide anem-nos-en a dormir junts i com ja no queda forma d'esquivar-nos serà que haurem de gaudir del temps d'aquell que compartim sota els llençols abans que el sol torne a per ells

se preparan los anónimos para batirse en duelo a muerte dos espaldas enfrentadas diez pasos cada uno al frente en los cintos reposadas sendas armas de matar un litigio con la muerte solventado al disparar media vuelta fuego y sangre cuerpo a tierra pues la noche ya se abre

nunca es tarde si la dicha es buena en la cuna o el enjambre siempre hay algo de faena nunca es tarde si llegas a tiempo procurando ser fiable y aun así quedar disperso nunca es tarde si al jugar ni tampoco al echarse un cable tal vez se pueda cabalgar nunca es tarde en el presente para dejarse llevar de nuevo y poder crecernos con humildad

coincidir en la 1ª dimensión hallando algo inefable en la 2ª dando cuerda a una 3ª en expansión mientras otra 4ª encuna una 5ª imperceptible endemoniada y una 6ª que difícilmente achanta en la 7ª tan solo maravillas encajando sutilmente en una 8ª un tamiz en la 9ª con Beethoven en la 10ª fracción de un mandamiento y en la 11ª las puertas se abren por si hicieron tarde vengan a tiempo

that's real that's cold it's always about it the facts the forks burning quite slow in hell the blinds the pures forgetting all they know it's right it's wrong it's only another form to take away your fucking sense and then grow up and then move on come on

tinc un nosequè i un quèsejo que anava a dir-t'eu però no

ben fresca com les convergències d'una cubitera mare més dura que l'hivern siberià que fa crepitar els ossos tan gruixuda com un mant sobreprotector de pell crua i resseca fosa com el magma inadvertit i expansionista dolça l'aiguamel arribada la primavera

i allí estava el barret tan senyoret com sempre allargant-se sense adonar-se'n i allí matava el fred a prop de la pared més llisa mentre 5 tenien la culpa i així passaven revista d'es d'un punt de vista i altre mentre els entrava la risa i així cap al llit tan lletraferit i alegre el barret fort com el congre

si jo sóc jo i tu eres tu per què collons estem en dijú anem a pegar-li foc o a rodar la plaça ballant fins que la fam s'acabe ofegant en carnassa si el dia és dia i la nit nit com resoldre l'eqüació que ens ha dut a este embolic anem a esgarrar el paper de plata mentre afluixem el nuc de la corbata si jo sóc jo i tu eres tu provem a provar-nos com a menú

corre corre si no vola tirant-te de la torre de cap a la cassola nada nada que t'ofegues ofuscat engolit per la boca d'un gegant enfambrat para i pensa en un lloc estudiat mentre reprens força per a l'últim combat tira la pedra a un terrat allunyat que esdevinga joguet d'una familia de gats guanya i resta respirant concentrat fins que vinga la geneta i s'enduga l'embolcall

tinc un nuc i no puc o no vull desfer-lo quan més intente fer-me en ell més fort es fa com una barra dura de pà en un rebost d'una barraca tinc un nuc i no veig o no sé deslligar-lo quan més busque menys trobe i aixina no aprove com un arnadí empastrat en una cassola vella tinc un nuc i no puc o no vull desfer-lo quan més me'l pense més nuc quan més es tensa més ruc

ayer estuve casi en esa casa casi en esa cama como un sueño borroso aun seguían sirviendo en los pilares de la tierra alimentando las sombras de los egos malheridos ayer estuve casi feliz por casi querer como un bombón casi relleno más vale maña pero paga tus deudas toque de queda el purgatorio cierra sus puertas hoy estuve casi bien casi aquí hasta que recordé hoy estoy solo un rato más y después te juro que me voy

sempre navegant com en dijú veles, vents, un horitzó comú les promeses que van caure serviran per construir futur a capa i espasa lluitarem per conservar la pulcritud trampejant com siga fent bon ús del vi que es decanta per l'embut i en deixar-lo respirar una estona mentre la música sona ens beurem algunes copes i farem coses més boges perquè l'únic cert en esta data és que avui ja no hi ha errata que ens puga fer claudicar

I que en farem amb tot allò? podrem comprendre? podrem comprendre'ns? camí o penyasegat? vol o capbuçada?

a l'espera de la plutja brollen cresols ajupits per la boirina formant punts tel·lúrics inabastables confosos confesos compungits paratges i policromies austeres daurats i terra seca llavors perdudes en terra hostil una font de mil aixetes aguaita amb un xarquim putrefacte ofuscada somiant-se rierol i recórrer i fluir de sobte les gotes voladores planejant en estores màgiques remouen els ciments dels castells de naips i fan que tot es tambalege torrents i trombes arrasen els camins i les coses que en ells van ser guardades i després de fer tant mal com puguen deixaràn tou el mant d'asfalt reblanint un nou sòl més fèrtil fent resorgir l'alegria just quan la llum finalment ens deflegme

no he venido a hacerte promesas ni a traerte regalos no he venido a izar mi bandera en tu fuerte ni a bajarte la luna no pretendo poseerte ni tampoco pretendo tu tiempo pues tuyo es aun así he venido y he venido a vivir a sentir a ser a hacer que salten chispas a prender la llama a alabar a la más errática sinceridad y a intentar sonreirnos mientras el tiempo... ya sabes he venido abandonando el raciocinio para seguir los instintos para plasmar el momento he venido a verte y solo he llegado hasta la puerta

tu, sempre com de pressa tu, com si fores presa de l'odi, del pànic, del reg dels geranis i jo... seuré enmig la plaça, jo... al costat de la bassa com un peix borratxo en un riu de licors tractant d'amagar les seues intencions i tu... més ràpida inclús que la llum no pares per casa de tant de volar ja t'he perdut la pista jugant sempre amb foc com un malabarista i jo... ja he entés el que passa, jo... en un bar amb terraça ja sé que t'estime i que no passa res si cal teu explique un poc més aspaiet i jo... t'espere com si fores el meu regal nadalenc i em mossegue nerviós les ungles amb les dents i tu... t'arrimes lentament amb el teu sensual contoneig i s'esborren les paraules mentre compartim la pell i punt...

quan el sol se'n va de la ciutat ploren els fanals i bufa el vent de la mar gelada una densa boirina pertorba l'ambient i els carrers es veuen pixelats es dibuixen sanefes simètriques en visió de túnel i els bancs deixen de sostindre els culs de les persones sona un recopilatori dels anys cinquanta i fa un becadeta l'entusiasme quan el sol se'n va de la ciutat es perden els carrers entre desídies la vida esdevé minimalisme i hom es pot sentir molt poca cosa

l'astronauta que no podia riure aglutinava imatges de l'atzar composava guiat per toroides intentant resoldre misteris llunyans emprenyat per gravitacions inexpugnables reconstruïa velles estacions espacials atrapades cada una d'elles entre energies obscures infinitesimals tractava de captar els wimps romàntics amb un caçapapallones oxidat i entre tant algun forat negre deixava que tornaren a escapar i en l'intent per reparar la nau nodrissa es va vore enmig d'un bombardeig explotant-li en la cara alguna estrela comprenent la immensitat de l'univers

perquè sí s'enlairen les fulles dels arbres i les plantes incondicionals fervoroses i lleugeres encadenades al vent esclaves de l'atzar passejades pels racons més recòndits i desconeguts amagades de res exposades a tot perquè sí la sang flueix i així ha de ser més o menys líquida més o menys espesa bull pel foc de les enanes policromàtiques i bulls i bull perquè sí dansem a l'escenari que ens pertoca jugant a ser camaleons cantant per ser un poc més lliures fent-li burla al persistent destí perquè sí caldrem ens caldrem serem els afiliats dels beuratges fills de les barres que ens alimenten i fills de la sang confluirem quasi per casualitat oblidant-nos de qualsevol altre afer allà on les memòries s'esborren i allà on els somnis deixant de jugar a fer-se grans ens faran ser lliures com les fulles que volen esclaves del vent i de l'atzar

mañanas de sol tardes de alegría bocados de dios bendita lujuria maldito castigo tremenda ovación suspiros, nostalgias sonrisas y lágrimas de agricultor los campos sembrados después de la lluvia sacan su color marchita cosecha paraje estancado feriantes sin son tango desgarrado desquite prohibido volandas y ardor los ceremoniales alaban cipreses verdoso estupor

los hijos del olvido no recuerdan viven entre sombras esclavos de la desorientación y de las furias efervescentes los hijos del olvido no conocen son inconexos intermitentes rostros dispersos y difuminados hojas en blanco los hijos del olvido ya no pueden ya no hablan ya no se mueven los hijos del olvido que se pierden ya no viven ya no vuelven

no era solo respirar era como sentir un mundo inmenso entrando y saliendo de uno mismo expansión pulmonar casi infinita compresión y asfixia gratificante no era solo un pestañeo era como un día en la ceguera tan ciegos tan clarividentes telón de fondo y ovación no era solo el lado oscuro de la fuerza era como el poder de la fisión como la velocidad luz confluyendo entre galaxias disipándose

l'home no nat l'home envoltat de bèsties l'home silenci l'home mirada l'home que marxa l'home d'agendes difícils l'home canibal l'home bullici l'home esclat l'home estrés l'home incertesa l'home prematurament vell l'home soterrament l'home ahir l'home demà l'home adéu

tan sólo funk tan sólo eso funk fulgor y esquivez metamorfosis cielo radiante ceguera innata tan inmenso tan ínfimo tampoco adivinación inviable sondeo y cartografía ausencia de comburente desintoxicación tan asequible tan lejano tan silencioso

después de pintar entre lienzos llegó el turno del viejo cincel construir nuevos y firmes puentes que aguantaran mil lunas de hiel después de escuchar la paleta el martillo fue la solución candados sin llave ni puerta abriéndose a la intrusión pinceladas al aire entre golpes secos momentos de indecisión ensalada de vinagres platos rotos perdidos en la exposición

in the land of the lord every breath's the word of god weapons war death & blood all the nights come dark deep thoughts i say yes you say no trying ourselves being ghosts so close mode it's enough far behind when we were born nanana nanana nanana nanana nanana nanana nanana nanana face to face underground in the basement we fall down climbing mountains and clouds surfing during all night long fuck the cave we move on a new change is coming now once again please don't go you'll see soon the shadow gun nanana nanana nanana nanana nanana nanana nanana nanana

cauen els ploms de sobte tot és densament fosc i ballem al ritme de la maquinització els horitzons van desdibuixant-se en bodegues d'aigua estancada mentre ens alimenten les molles fills de la subversió emocional dels placatges en línia de fons de l' offside subordinats a l'interruptor automàtic arbitràriament alienats intèrprets de la sonata impassible

deja de penar vacíate deja tu equipaje en el andén sube al tren y emprende el viaje déjate llevar piérdete desmárcate del tiempo y el espacio llena el vaso y deja que brille su reflejo deja que la noche se convierta en día celebrando limpiando tu rostro acariciándolo con pañuelos de sedas orientales y deja que un nuevo Sol seque las sendas del pasado déjate volar imitar a Ícaro aladeando deja que los sueños te posean sin miedo a la fundición para poder seguir volando

mamá de mayor yo quiero ser artista y hasta la vista

vi estas virino kaj mi estas viro du homoj du korpoj ni estas konfido korinklino ĝojo kaj tenero ni estas iloj ni estas sentoj plaĝo kaj luno vi estas la grimaco mi estas la krio vi estas la rideto kaj mi estas la scivolemo

on s'amaguen els secrets en quines òrbites erràtiques que en farem per a fugir de les atraccions magnètiques quan faran cua els planetes quin nou Sol durà calor quantes dances estel·lades en galàxies de colors com serà la supernova intensament exuberant quan s'emplene i implosione formant un altre big bang quantes membranes xocant-se entre noves dimensions realitats alternatives llums enmig de la foscor

tú moldeas primaveras yo aprendo a bailar el tango tú hija del más alto rango yo de las duermevelas robaste la joya de la corona y no quedaré absuelto hábil y ruin ladrona legándome al confinamiento pero vendrás a las visitas alargando los vis a vis y en esas tardes de parchís verás la vida más bonita yo prepararé en un instante el viejo taller de alquimias donde te veré blanca y radiante mientras nos vestimos de blasfemia

nadie tiene a donde ir excepto las sonrisas voladoras nada que alcance la vista señora ni noticias del porvenir nadie entiende nunca nada como no se entienden las cosas agridulce bocanada aliño de vinagre y rosas nadie tiene a donde ir han cortado los caminos ni con 101 vespinos lograrán llegar a huir nadie sabe nunca nada en este baño de suspiros escondite en torquemada un buen whisky y unos tiros

no trobaven les paraules que fugien amb el vent presoners dels deus adintres sempre en busca del moment tots els dubtes s'enlairaven deixant molt tènue l'ambient i en arribar l'equinocci caldria ser ben valents sempre entraven en contacte amb els seus jos més sincers compartint vins i formatges i rient com dos xiquets però no se n'adonaven del regal que era present l'un i l'altre cara a cara esperant un gentil gest

sòlid lípid i gangós tuberculosi intrínseca metacamuflatge argúcia malentesa trencaclosques mitològic videoxicle pericàrdic tupperware dels glaçons onanisme espiritual empelt i endogàmia desintegració gradual maquinària ferida erosionament linialitat vellesa bellesa

si tú cambias todo cambia la luz refleja otro espectro el tiempo se pliega sobre sí orbitan sobre ti infinitos entes errantes prisioneros fuerza gravitacional se divisan dimensiones paralelas atraídas por la perpendicular tangente universal ilusoria cuando tú cambias todo cambia palabra de vacío reseteo macroabisal supernova y radiación agujero negro engullicista vacaciones en Ganímedes

robaron los metales los teñidos papiros usurparon toda fe dejando los despojos ladrones de libertades teóricas usura por religión aciagos intentos de algos portadores de la más completa nada conductismo preprogramado librepensamiento en derribo sumisiva moral dualista esclavos del magnetismo aula corporativista granja industrial

2+2 fenêtre 5·4 Clint 96 milions de cadires voladores 74/12 terracota 1800 integritat 56+(14/26-588·(367-159)) twice twice 344 invent resolutori

era infiel por naturaleza incapaz de controlar solía perder la cabeza no sabía cuando aparcar modus operandi contra el ego nunca lo pudo cambiar siempre con cara de charnego desde el primer día hasta el final sucumbía repetidamente tentado por falsedades azarosas siempre al borde del abismo renunció voluntariamente al arrojarse a la fosa siendo infiel a uno mismo

vienen las horas del cambio la transformación los pequeños actos gentiles los compendios fraternales las redenciones perdidas los hombros contiguos rebanadas de pan y tristeza untadas de salsa esperanza vienen las luces con fuerza adiós a la oscura noche clarividencia de berza muerte y entierro al reproche contingencia y fuelle medio cuarto de pista aunque no parezca se viene la revolución minimalista

reloj antena emblema activista libertad asintónica esclavitud infrarroja confinamiento cromodinámica charmonio efervescencia

i mira si era lista la pista com una d'aterratge omplint els equipatges d'un turista elitista que vola sempre en business que li sobra la pasta però li falta ritme estàtua ubiqua i vàcua que arrambla per la sèquia fins arribar a la taula i menja lo que dels ous li penja i es bota l'oració se'n va al racó respira fort va i es confesa com si fóra un aguinaldo si no vols un pecat ací tens dos tasses de caldo Waldo per aon t'amagues no vingues a asustar -mos que se mos cauràn les bragues tragues i és perquè no te'n queda atra o passes ja per l' aro o provaràs barres de ferro i també porres de les més llargues i gordes si no vols que t' anganxen procura sampar a córrer dale que els jocs olímpics ja comecen un bon entrenament en el futur acabarà per fer-nos véncer signa el manifest inconformista és l'hora de revenja sublevats enaltirem nostres premises mises són els intents de vore el món perspectives possibilitats un al...

els misteris que m'amagues em mantenen intrigat per les nits busque en les proves una solució final els indicis que ara es mouen ens duen la realitat mentre les caricies plouen s'acumulen els comiats estudiat el cas salvatge arriben les conclusions farem de just jurat potser només són miratges fruits de la imaginació omplint un buit existencial

que habrá pasado esto no ha funcionado tristes miradas de voz entrecortada frío en Siberia ya se acabó la feria bajar de la atracción poner los pies en tierra pero pero pero silencio incómodo pero pero pero flagelación es un reencuentro un checkpoint que se alarga el tiempo es plástico resulta que no avanza y toda historia comienza cuando acaba ciclos de euforia asentados en la hondonada pero pero pero un paso al frente pero pero pero renovación pero pero pero televidentes pero pero pero de profesión

some kind of sickness between good or bad something believable or maybe not a shadow coming around turning off the music smells like dirty fear in a close mode bells are singing so richly people are passing by cold wine for breakfast peaceful dream death's a lie fluctuaction

després de varies capbuçades es fa present l'eternitat creient saber-ne algunes coses de l'obscura ubiqüitat sigilosa insospitable mare dels misteris intangibles gran sabiesa inefable poc donada als interludis inhòspita presència binòmica natura òrbites gravitacionals incerta coherència quimeres i tortura piscina universal

hercúleo fuego de invierno clamor del efervescente pueblo cruda noche piadosa rutilantes despojos maniqueos rubor impuesto escabechina de madrugada último reducto ininteligible fortín y desvalijo hiriente última cruzada pomposa plebiscito fúnebre runas en Buenaventura bonolotto sin campeón torreta abatida bastión sin blasón

cinceles negros radiación solar treinta ceniceros llenos humo incierto botella bipartidista aguinaldo sentimental pequeñas raciones de calma pacificación negligencia escapista subterfugio jurisdiccional parcela intransferible viaducto recurrente éxtasis subliminal santa misa

no cambies nunca las churras por merinas tú sigue pueblo camina que camina acelerando como la anfetamina y sorprendiéndote tras torcer cada esquina hablan de paz mientras nos llevan a la ruina nos ponen pa' currar ciegos de cafeína el rendimiento por encima de la rima y si usted no quiere pues tome vaselina con birras, cubatas con electro house o con bachata siempre alterando percepciones mejor es no tomar las propias decisiones y al despertar te cambiará la vida retos que superar en cada nuevo día porque empezó otra vez la partida pero esta vez las cartas están boca arriba ya llega el fuego la llamas ya declaran sus intenciones son de lo más macabras apocalipsis al estilo boko haram que en este purgatorio aun nos miden con varas con barbas, con rastas o afeitados con traje y corbata reclamando lo que es nuestro llegó el momento de actuar por este pueblo que defiendo no cambies nunca las churras por merinas tú sigue pueblo camina que camina acelera...

camine borratxo m'arrastre vaig a quatre pates si cal hòstia tu quin gran pedal i només puc traslladar-me arrossegat amb una bufa com una trufa desitjada pels porcs que passegen vancals idioma ebrietat les copes de vi que em portaràn sorpreses d'ahir una altra volta pedal i arnadí és el nèctar que m'embriaga cada nit les copes de vi que em portaràn al paradís volant per damunt del dolor i el desig vull descobrir tot allò que es servix a la barra d'un bar ... mendigo de nupcias ceguera oscuro apocalipsis fatal cada bomba en un pedestal y sin paraguas que hecatombes hay que surcar mientras irrumpe la urbe viral expansiva radiación cósmica astral órbita y gravedad carcoma espacial vacío obviedad negro elixir desintegración humanoide gradual fluctuaciones sin explicar desdén universal teoría fractal en vis a vis los ultravioletas dispersos se van alejándose rumbo hacia ningún lugar

si truques m'acurruque jo soles porte ambit pintant de pedra en pedra t'assegure que hui se mos fa de nit va calla i juatela amolla el malparit no se si és un farol però farem de la partida un gran perill cartes repartides les senyes van que volen reis de les mentires acabarem en els ropatges descosits aspai que vol tornar-lo la falta per a mi si pujes més l'aposta haurem de beure tots un got de vi jo tinc una manilla l'altre només un tres el basto dalt la taula i l'aspasot que el dixarà super perplex s'ha obert ja la veda el risc és la salsa del joc trenta dos i espera que el 33 ve per a rebentar-ho tot cartes repartides les senyes van que volen reis de les mentires acabarem en les nostàlgies des dels llits

borracho suelen llamarle cantinero de alto rango con sangre color vinagre de puerto en puerto marinando hábil zurdo espadachín embustero de las tretas dando a algunos su gran fin rematándolos a diestras tú mataste a su padre siendo el siguiente a morir aunque no tengas seis dedos y procedas de Berlín su destino la venganza persiguiendo el devenir y por eso en las afrontas siempre suele decir "hola me llamo Íñigo Montoya tú mataste a mi padre prepárate a morir"

i sí de sobte la foscor la llar és cendra la cendra vola al vent els filofòsfors ja estàn decapitats preparats als seus taüts per ser soterrats allà on pesen les profunditats llavors vindràn pics i pales cavant fervorosament intentant arribar a hora ora el pare de tots plors desconsolats desvalguts sermó i sotana cucs i pols forats plens buits de vida però plens de carn i de nostàlgia

café amb glaçons coloms de baix vol ales i portes de presó fulles verdes marrons grogues vent al sol començals mans agarrades petons cotxes que passen cada 5 minuts finestres obertes baix els núvols amagant els secrets de la concòrdia ocultant-los baix el blau just enmig del fosc grissaci intermitent bancs ocupats converses banals tecnologia polèmica canvis de postura plaer amodorrat salutacions i senyals de tràfic esperes per aprendre comptes pagats cegament falta de metapercepció realitats alienes a nosaltres

si me quieres escribir ya sabes mi varadero tercera barca más grande primera línea de puerto si me quieres navegar leva el ancla y coge el vuelo por blasón agua de mar por bandera el cielo entero rema que rema remero por ser el primero dirección a toda costa rumbo puesto al mundo nuevo nada que nada en despeño respira contento cuando te acerques a tierra sembrarás nuevos sueños

volveremos siendo energía después de purgar nuestros pecados tras poner todo en orden cuando estén lidiadas las cuentas en deuda volverán los ojos a ver tristezas pisando las hojas del camino de vuelta orquestando un armónico regreso donde resuenen con fuerza los timbales de la valentía volveremos volviendo al volver revueltos mientras al volver volvemos y el tiempo no hará ni un comentario volveremos a volver a ser esencia cuando volvamos de la oscura cueva volviendo a casa por la puerta grande