Distilling The Words

i'm gonna miss you lady sunshine and you just left me no more air i wanna tell you about this thingy cause i need everything to be ok i'm gonna miss your inspiration and only the picturing will stay i wanted to show you about the beauty but we run out of touchy beds i wanted to follow one plane landing in who knows where i thought it was important but nowadays, who cares? i was waiting for some answers during the time we were holding the sky i tried to be kind and friendly and now i'm just wondering why i was a delirium tremens boy hunting ideas and greys i doubted about this religion cause i had just a moment to pray an innocent fool poor boy comparing the weight of the smells i didn't want mistakes in my pocket but still mine, made me learn

the hungry animal inside keeps looking for some food can be small piece or be bigger but always has to be so good comes to you the hungry hunter with no sorries and no advice to bite you the strongest and the hardest but softly softly and supernice the hungry animal inside doesn't wait for coming nights it's gonna take away what it wanted won't hear its thanks or its goodbyes once baby has already been installed there's no way to make it stop cause the hungry animal is challenge always fighting against vault

per dins no sóc molt bonico potser per fora tampoc massa per oferir-te un café no passa encà que parega un timo per dalt n'hi ha més de mil façanes pintaes en molt de coloret per baix suor i moltes ganes i apretat, apretaet per davant una cuirassa que no traspassa cap bala perduda per darrere és com una bassa vinagre i oli en amargura per la dreta cicatrius, noces i vellea mentiretes de carrer per l'esquerra i per la sombra aniré pegant mossets

fino y duro mimosáceas flores rojas o rosadas vainas fruto ganado

compañeros de viaje no poseedores caminantes distantes y pequeños pellizquitos entre dicho y hecho hay un techo roto el trecho resta el nicho

lo que està bé està bé i tots els demés al riu

misterio adulterio corrompe un poco más mi sociedad burlesco parentesco ya me has robado otra virginidad dicen en la calle dicen en la calle que has vuelto a la ciudad que has vuelto a la ciudad dicen en la calle dicen en la calle hoy es morir o matar hoy es el juicio final prolífico histérico tenemos otro encuentro en canal sufrágico protésico haremos fuego en cada pedestal

com que no sabia com dir-t'heu li he posat un embolcall potser semble mala idea però és bonic de veritat hi ha tres coses ahí adintre que has d'anar escudrinyant destapant tots els seus filtres per trobar què hi ha al final la primera cosa bona és un poc en general l'arèola despresa que ve amb gana i el miratge d'observar-te tant radiant la segona és més concreta perquè toca allò més clar no pot ser tenir-te tan lluny i em seguixques captivant com a última i tercera vaig a deixar-ho tot clar que allò que vull és despullar-te deixant pas a lo carnal

cada nit la manca pels matins el sord barrancs i bugaderies cada dit un arma cada crit és bord arranca la maquinària cada llit un arca mig trencada i santa dins la barca de Noé prepárense senyores ja despega sa jornada compte no perden l'alè

i'm Manhattan you are Berlín i give la lata you always win i play with words you play the game i look after guapa you usually gain i'm un pirata you princese du germain io sono a traviata du hast something in the air i ask for casino in the middle of nowhere you visit ten Thailandias leaving clues in ten Puckets i'm Manhattan you are Berlín i go for white russian you are peppermint don't know where's the gracia don't hear any waves but you said after ascuas so maybe it's ok

toca a la porta explosiva la llampegada obri la porta i no mira envalentonada canvi d'olors diafragma ulls com a plats compassos frondosos epinefrina baralla de gats

esta nit he estat esperant-te entre bastidors cobert de disfresses i somriures rodejat d'ilusions he passat per vore't engalanada amb aquell vestit negre fosc com la mateixa nit però enlluernador i no estaves encara no sabria com dir-te allò que em mancava les coses restants emprengueren nou viatge l'espera anava deixant només un consol dessaborit un ball de dissabte a la plaça envoltat de combinats i petúnies i en acabar abans de marxar a casa vas aparéixer d'entre les ombres disposta a seure en la curta distància aquella que ens separa cada pic i mirant-me als ulls vas dir jo no t'espere no cal pas perquè sabies ben cert que si no ho feies jo igualment vindria entre bromes i rialles ta cara es dibuixava feliç com un nen pintant en un llenç blanc mentre dos petons s'orbitaven i em besaves i amb tota incredulitat et besava i erem, tu i jo, dos esclaus escapant al poder de la nit alliberant-nos de les nost...

que duela la estocada y sangren los ojos que el atavío y el cuchillo se revuelvan que renazca el misterio y devenga dulce enemistad que nos masacremos lentamente y las incisiones secuestren nuestras libertades para que las pasiones muertas resuenen y se detengan los marcapasos envejecidos para que el hambre y la muerte aniden en otro balcón que hagamos empequeñecer a la muchedumbre con silencios como las estrellas en la lejanía aparentemente inertes aparentemente superenergéticas

pot ser que no em surten les paraules silenciades pel batec ràpid del cor pot ser que tremole mentre prove pot ser que respire entretallat nervis s'empoderen quan et mire les pupiles dilatades com a plats tal volta ens trobem a s'altra banda pot ser hem de mirar més enllà pot ser que et recorde mentre dine i que tornes de passada en el sopar un dolcet de postre per les nines i un gotet de cava en acabar tal volta et pretenga en els meus somnis i et retinguen detinguda els meus llençols pot ser que t'escapes mentre cante i s'esgoten les tonades que ballar digues que és fatal, que no ho soportes mata'ns amb la pura veritat xerra'm per les nits teves mentides deixa que me les puga empassar digue'm d'on ix tan grata mirada si és la brillantor un emboirat digue'm perquè els ulls irradien gana i digue'm per favor que t'ha mancat pot ser ja no ens queda temps per jaure ni tampoc per escapar-se i per tastar digue'm...

te conozco pero nos vemos muy de vez en cuando ni de lunes a viernes ni sábados ni domingos me perturbas con tu cante aunque jondo , silencioso y me acompañas en la sombra transversal marchas a trote lento y entre playas encuentras tu reposo frente al mar frente a un abanico de azules y me conquistas haces que confunda lo inteligible que se enmarañen los vocablos engalanas mi desvarío y lo envuelves con palmas te conozco desde hace tiempo pero aun no sé suficiente tú en cambio no me conoces y aun así sabes perfectamente quien soy cuando te busco

l'obsolescència programada de l'alcohol ens va arribar en el moment just que xapaven el glop i va esclatar i ens va esguitar a tots tu em vas mirar el got i me'l vas agafar de la mà la birra a un euro s'havia acabat les estratègies del mercat ens van estafar jo que em pensava en el més profund del meu cor que el nostre ceg anava a ser igual o més durador que barra lliure en un convit d'un gran comboi tu em vas mirar als ulls i jo et vaig dir que no en el cap la solució estava a l'abast a l'escombrera tots plegats vam viatjar

sabes a quien te pareces? a la furia indomable a la rebeldía a los páramos resecos al ascetismo te pareces a la sangre roja ardiente descontrolada a los cominos inescrutables y a los caminos perdidos al sinhogarismo te asemejas a la guerra cruda y hostil al vacío incalculable al gran desconocido a la palabra melancolía y a los poemas remotos al descontrol te pareces a la muerte y a la vida al sueño eterno y a la vislumbre a la galaxia de alegrías y a la mentira sabes a quien te pareces? pues yo sí lo sé y asusta

the body breaks and the body lies down adventures are happening during the nap the body takes and the body gives too mistical experiences into the vault and that plus will fly to the big sky the body writes and the body rides hard across white high mountains or the deepest hearts the body explains and the body contains nightmares, desires and reasons for faith it could be a song about something wrong the body fights yeah, the body hurts strong the blood flows slowly through the opened wounds the body sleeps and the body escapes to hide its own sense in a little dark cave and that is a date with the universe the body waits yeah, the body still claims praying so faithfully to meet some friends the body stays and the body moves on starting the path to find the big one but there is a chance to know about that the oldest secret to do always the best

i'm here not there but forgive it as fast as you can i'm like just now not like before not like after just like just now i'm gonna follow you i'm gonna scare you still in hell and i love it 'cause hell's getting warm again i'm gonna tear you apart and drop my scythe still remaining so quietly 'cause apocalypse ain't too far i'm gonna wait for prayers i'm gonna kill their hope still sitting on the dock 'cause catching souls is my job i'm here not there i'm gonna take you and bring you to death just a common present just for my dearest friend and now is coming so softly the begining of the end of your days

enjoy the beauty smile when it comes conect the portals come down to hell once apply for sundance and brightness smell because the shinny nectar is in the air contactless pleasure mirrors and gates no more propaganda raise until the end ironing chemistry serving with claims swimming deep countries to bless all the games

caricaturas personismo personalismo personajismo ofuscación

- el tiempo lo pone todo en su sitio - y, ¿cuál es ese sitio? - los gusanos

yo al igual que todos entiendo lo que quiero entender o lo que mi cerebro quiere que entienda porque la razón es única e intransferible porque todo cambia si algo cambia porque nada cambia si no hay cambios a su vez las cosas son como eran como son como tambien serán pero nada cambia aunque haya cambios porque los cambios no cambian nada además leo sin papeles ni pantallas y me adentro en terrenos desconocidos aprendiendo a no prestar atención ignorando mi insensatez

los tan religiosos sicarios del otro pub norirlandés entre algún que otro traspiés se fueron quedando medio cojos con tantas copas en su haber más algunas pataletas siempre haciendo papeletas en busca de algo que escoger recostándose en cojines en la siembra carmesí aunque siendo aun muy pedigrines marchan siempre sin botín

olives i pinyols carrers plens de platja expenses acariciades goig de sols dances tel·lúriques passejades d'amnistia pinyols i olives llunes sommiadores benvolgudes d'acceptacions passada de llarg cantinela llibertària pedra roseta enlairatges i surrealisme pinyols i olives olives i pinyols

jo que sóc amic de tots  menos de tu a mi em vas deixar anonadat confós jo que et cuidava atentament encenent els llums entre matinades rebels i llargues que espelmes i desitjos inventava i cremaven tu que sommiaves amb núvols entre baptismes iridiscents fent de la bogeria el goig perpetu redescobrint els paradigmes desdibuixant-los tu que d'entre altres guanyares sense saber-ho poseint la flama verídica escoltant el batec de la mar mentre el caliu guaitava

una mujer tierna como una madre que te abraza dulce con cariño una sonrisa tierna ojos cristal brillante una caricia sincera ante la meta un se acabó ya es la hora un pedigree inconfundible un saludo sensitivo una tertulia indulgente un apogeo sensual las bendiciones del toque de queda rendición de Breda y pedestal una canción traicionera pasión universal infinita una escalera sin techo amor, comprensión y ternura negro telón de fondo títulos de crédito sin más

gerundio que arrea no queda en balde sino fraile que achanta remugando a veces ser siendo de vez en cuando aunque a arar arando no hay quien le baile partícipe del latrocinio iridiscente demente más obtusa que Torcuato priscilianismo de perros y gatos viola de la cuerda semejante cristóforo de olor pluscuamperfecto precepto acidulado ambivalente migajas de la sombras de la gente rostro pálido inconexo

tu sí tu sense remei i embogint-me menja'm acabem amb les infàmies ara ja

there was the strongest sun ever superhot and crazy and flames surrounding it there were explosions everywhere shinning and burning the whole time but ain't no sunshine anymore cause of the universe's plan and meanwhile in a blackhole the energies are gone ain't no presents ain't no space ain't no time and ain't no pain now there are illusions and also a little spark try to see trough and maybe just maybe it could be nice

paradise in between over there and under paradise around hell smelling like the best tender paradise warmer than supernovas immensity purple paradise jokes behind the courtains falls of pleasure deep humidity paradise against paradise

i had no time to explain i had no time to stay i had one moment to express one short moment to say... i had one path to follow i had the opportunity to taste i couldn't understand why but i had to forget i made one mistake and i lost my sweet cake i had no words to describe no more chances to try i will be strong again with a little help from my friends but never will be a fresh flower cause everything i have is dread

i had a dream where a lonely idea could break the common sense destroying everything while time was rolling now i get some words in my deep heart climbing fastly trying to escape i have something instead of nothing lights are turned off and wind blows softly so i give you all my stuff like a birthday to bring you some luck because i need nothing to play in the dirty garden

en cada ventana hay un misterio en cada esquina un gulag rodeados de mil guetos auspiciando el huracán un desvío en el trayecto nuevo cruce accidental un stop y un ceda el paso un accidente mortal en cada casa hay mil preguntas sin respuesta que escuchar solo queda una vieja escoba para ir barriendo sin mirar una regente y un edil además de un quiebro tangente una mentira o tal vez mil un buchito de aguardiente en cada esquina hay una historia que los esquivos no pueden contar ampliamente sórdida fría como el invierno de Nepal

es difícil entender tal poder de gravedad atrayendo todo hacia su vera siendo imperio y frialdad es tan fácil sucumbir al irradio de maldad insumisos condenados hasta el fin de la eternidad es difícil ir muy lejos cuando no hay lugar al que marchar siendo inmenso el universo y aun teniendo que escapar es más fácil cuando el magma resta dentro del volcán concentrada su energía ínfimo punto infinitesimal es difícil cuando emana un brote frágil en el barrizal porque nada estaba escrito y aun así hubo que abdicar será más fácil cuando vuelvan las oscuras golondrinas a volar cuando el trono esté vacío cuando duerma ese gran mar será el principio del comienzo será otro paso hacia el final aunque fuere lo que fuese no se pudo erradicar

les ombres que ploren també són éssers ferits desgastades pel pas dels anys mentre resten sumides en l'enyorança les ombres que ploren també miren el demà aferrades a la incertesa profunda sabent que tot rapidament canvia les ombres sofrides també tenen cor com també es perden de vegades sota els estels que dormen a l'infinit les ombres de l'ahir a l'igual que les ombres del demà es pregunten les mateixes coses les ombres que han provat com les que encara esperen de tant en tant ploren al llit

sucede que pesan los párpados moribundos que el anhelo acechó al pescador que la cigarra se quedó sin hormiga y los puentes se quemaron al sol sucede que la brisa y su abanico se marcharon en aquella embarcación que la mar quebrada hizo el silencio y entró en barrena el albedrío aterrador sucede que la auspicia en menoscabo trató de aferrarse al corazón perdiendo en el camino la avaricia rompiéndose en pedazos la razón sucede que se aleja de su puerto el crucero que zarpó con ambición sucede que acabó sin tierra firme encallado y falto de tripulación

i és ell tan poderós quan t'envolta sense moure's amb una suavitat universal capaç d'oferir sempre mil i una versions bé com a foguera o com a temple té com una màgica expressió abraçada al delirium tremens enlairant-nos i és tan poderós com l'oït del més bon gos quan li toca entrar a escena i és que costa tant ixir quan et convida amablement a ballar en la revetlla

valenbici estafa i crisi si no tens un carnet contra la pared no tens dret a  servici metrovalència ni pressupost ni resistència un robatori en expansió digne de la més gran de les presons línia local col·lapsada emt igual de car que incòmode amb seients com els d'avió d'ixos amb l'autopropulsió que demanen plan renove valència filla i amant de la violència entre tantes represions sabent que si en diners torrons emmudeixen la consciència

cert i segur que tinc molt d'amor pa donar i casi és pa tu

hi ha persones que són piles i alimenten ments bondage hi ha persones com estufes desprenent foc irradiat hi ha qui és de pensar massa les coses o qui va amb les tronades per davant hi ha qui vola la milotxa sense pasqües hi ha qui es passa la vida somiant malgrat tot som fang banyat en translacions rotacionals esculpits pel cosmos d'en Carl i en Morgan infinitament desamparats malgrat tot som mal·leables tenint una gran capacitat som capaços de refondre'ns sempre que siga a vora llar

salen de paseo y no siempre de uvas a peras los otros yoes amplio el abanico aflorando en los cajones auspiciado personaje un guión sin manuscrito mínimo para con cada uno ególatras barruntando si más si menos salen de paseo luchadores los otros yoes

furta'm que me'n vaig furta-m'ho tot de pressa corre sort

si tú estás cuadrada yo redondo más en lo alto o en lo jondo hay danza triangulada yo estoy creciente si tú hedionda siendo fatal o la monda hay zarza mordiente han per provar en sin vaciles in nomine Patris on y va ensemble the epidermical brothers

si saltamos salimos volando porque somos ímpetu porque somos fuego pasión y desayuno desayuno y atragantes si saltamos salimos volando hacia la nada hacia el rupturo incertidumbre y lumbre ceguera y dispendio si saltamos salimos volando y no para qué sino cuando llegando a ninguna parte sin llaves ni calendario

et convide a un microcosmos bambolla de sabó multicolor en vol erràtic atzarós et convide a un companatge entre dos fronts antagonistes que mai seran portada em convides a l'escamot després de múltiples interpel·lacions com un berenar intergalàctic i em despatxes fornera com qualsevol barra de pà acabada de coure

molt guapos molt seriosos i molt dissimulats un poc rebels un tant covards una mica acomplexats molt efímers molt intensos i molt molt ataviats un poc presents un tant dispersos una mica oblidats

encisa'm encisam tu que eres tan verd i tanmateix és cert que vals més que una divisa encisa'm encisam tu que no portes ni un gram de maltracte carmal consentit però sí un kilo de flit encisa'm encisam tu que neteges les vores quan es fan més llargues les hores tornant-ho tot tan refrescant

voy a bailar por los males del mundo a despedir el dolor ardiendo a contraatacar porque la danza es medicina porque hay que moverse voy a brindar por seguir en el baile por las cosas que no son en balde por el braille como idioma universal porque es más dulce la danza prohibida porque bailando se siente uno genial voy a bailar por los males del mundo hasta que quiebren las piernas temblorosas hasta que el ritmo llegue a un final porque la vida es carnaval dantesco y las cosas se van igual que vinieron bailando

nadie muere al final de un poema sino desde que nace y avanza hacia el letargo nadie es dueño de la expresión ni de sus costumbres ni aun querer queriendo nadie sabe a donde ir puesto que las calles nunca están puestas y no hay farola que alumbre nadie puede poderlo todo como los asientos sin respaldo pero sin más se pasan las cosas porque nadie muere al final de un poema

un poema de merda en una pantalla de merda escrit amb teclat de merda i recitat amb veu de merda una merda de poema d'una merda d'idea i una merda d'execució una poema de merda per emmerdar-ho més tot i una merda de missatge per als oïts merdosos del món

tinc una opinió no és definitiva ni definitòria tampoc tinc una opinió que igual importa o potser no tinc una opinió segurament sesgada igual que tu igual que tots tinc una opinió a voltes sí i a voltes no tinc una opinió que pot partir-se en dos en una ben pensada i l'altra no sé jo tinc una opinió i a ciència certa sé encara que no siga correcte i puc dir ben tranquil que segur no tinc raó

són cinc els regals que t'he dut són cinc amagats entre fums són cinc disparats com la llum són cinc els minuts que t'embrut i són cinc els pecats que m'enduc

et busque en els camins que no duen enlloc tractant de trobar allò que mai s'ha perdut cercant entre desfilades i cercaviles et busque darrere les ombres dels arbres caiguts davant de les tronades com si hi hagués un epicentre imantat et busque de dia de nit i de tant en tant i et trobe si de cas algunes voltes

vull recórrer cada pell com una maratoniana vespa passant per tots els repostatges enèrgics i camins vull ser l'alé que banya de cap a peus qualsevol dia en qualsevol estació vull ser la frescor de bon matí idolatrant el teu ésser venent-me al poder de la carn venint-te sense discursos llibertari i llibertador perquè vull perquè cal perquè sí

me olvidé de ser un hippie para ser algo más punk olvidando en el camino aromas de azahares me olvidé de las florecillas que las botas iban a pisar pues de los dos palitos tuertos uno siempre iba a quebrar me olvidé de las esencias oídicamente expuestas mientras ungía el abracadabra pero encontré un resquicio perdido entra las cosas de andar por casa y reinventé una nueva mirada

hi ha un balcó que està esperant que algú es tire hi ha una cadira amb una corda a sobre en una cambra frigorífica hi ha una banyera plena d'aigua gelant-se mentre sona una ràdio hi han sobre les ombres els núvols i hi ha a sobre d'ells el sol ... hi ha sota els sostres de les cases un poc de pietat acompassada hi ha una cantonada mal senyalitzada esperant un colp d'estat hi ha dies que sí i d'altres que  comme ci comme ça pareix un kindergarten hi ha paraigües que et resguarden encara que només un dia d'agafar un refredat hi ha persianes que conspiren quan arriben canonades que segur faran forat

porque algunas están hechas de la misma pasta la pasta con que se hacen los sueños la que mantiene unido el universo porque quizá no existan las coincidencias o porque no siempre todo es imposible porque a veces sin serlo se es mucho y mucho es más que suficiente porque si se quiere, por qué no? mientras se sienta de veras porque sí porque no porque una lo pierda y se encuentren dos

Sí. No. A tu per vindre.

ella no volia sort ella volia amorr que les mans no es gelaren en l'hivern que faltara sempre cobertor sospirar i conspirar dissipar els fums de cigarret ella no volia sort sinó força força per endur-se el vent ben empaquetat en una motxilla lleugera

i anit sota la plutja mullats de cap a peus sense paraules sense paraigües sense pietat i allí sota la immensitat amarats de tautologies sense fal·làcies sense discursos sense obvietats

antes que yo me fuera quisiera darte un beso cualquiera

agaporni se agazapa entre las ramas altas de la montaña sagrada cabizbajo observa a la presa liviana aparentemente dócil dispuesto conquistador agaporni alza el vuelo decidido hacia el estrellato o hacia la tumba agaporni de mi vida agaporni de mi corazón concédeme un canto algún día concédeme tu bendición

si trec el caràcter el vers quedarà nu com en aquella redada on m'atraparen els teus ulls si s'ompli el vell buit del gran blanc ancià no hi haurà espai factible per ofrenar-te un refrany si anem a la forja haurem d'estar preparats per si de cas es fon el ferro i si quan tornem de la lògia vegem que ens ha agradat podrem tornar a fer-ho

bogeria sense límits passió descontrolada el poder de la carn cadenes invisibles de reaccions persones estufes la física i les seues conseqüències els fetiches de colors exhacervada floritura còsmiques radiacions dos aristes sobre un vèrtex miratges i paleta descobrir les variacions

disculpeu que no em presente ni tampoc que us diga res m'haureu de perdonar però no tinc gaire temps disculpeu l'atreviment no és ofendre la intenció encara que mai no arribe a donar explicacions ara tinc una feinada que no atén a la raó ni tan sols atén he de desfer una maleta plena de coses incoherents les que no pots compartir amb ningú les que et moren lentament les que et cremen i et corrouen i et remouen els budells les coses de ben a dintre les coses d'un mateix solament dir gràcies camarades per tornar-me aquest present agraït sobremanera pel regal del vostre temps

anem a fer un búnquer per a amagar-nos dels mals del món les parets seran ben grosses i fortes i a dintre tindrem provisions allà dins el búnquer no hi haurà lloc per la por estarem conjuntament protegits i ja no caldrà ningun consol farem una ulladeta des del búnquer per vore si ha passat l'aberració mentre no estiga tot en calma no ens cal més que aquest racó i en eixir finalment del búnquer recordant la llum del sol farem l'última dança abraçats acomiadant-nos de tot cor

es como una canasta inesperada perfecta cuando nadie mira irrepetible como un alumbramiento de máxima nitidez y frames a ralentí es como el fetiche por fascículos un camino imperdurable de generaciones perdidas como la filosofía continuista o la insuficiencia del lenguaje escalonada es como siendo es como siempre y así será como cuando no lo es y entonces deja por fin de serlo

una tassa de café dos llesques de pà torradet i tres oracions matutines ego pa mi ego pa tu ego pa tots cuirassa casc llança i a l'atac ego pa mi ego pa tu ego pa tots

el notario de Ontario está pasando un calvario en el registro de una propiedad sin papeles cerco ni propietario debe acreditar el calor de unos bienes mientras se pasa la vida entre andenes aun perdiendo a veces los trenes medio oxidados traqueteros el notario de Ontario y su registro bancario surcando el límite territorial unas bien y otras mal perdido en el abecedario el notario de Ontario con la chaqueta en los brazos hace del pan pedazos para las palomas que vuelan sin avisarlo

me llaman conejo te atrapo en mi chistera como un truco sin trato intentas escapar pero aun no te dejo me llaman conejo si suena el cascabel como en Rapunzel escalo mil techos y después me aprovecho me llaman conejo no tengo reparos me gusta que tengas bien empaquetados tus sueños bizarros me llaman conejo si me miro el reflejo puede que no quepa o que no quede hueco en cualquier sucio espejo me llaman conejo y aunque tú no quieras si en una de esas aun sin madriguera me acerco y te muerdo me llaman conejo

se encontraban en una habitación cualquiera sin sol rasgadas las hendiduras atentas al alma de los sonidos al silencio del cobarde al atascado mecanismo de una persiana que nunca se abre que no descansa sujetas a los dogmas a la muela del juicio final a la parafernalia invidentes inadvertidas se encuentran otra vez vacías las agujas de la sastrería sin dedal ni hilo que las gobierne

hijos del calor nocturnos descalabrados incendios sin control recolectores de ofrendas pirománticos santa marmita alevosías tremebundas embriaguez inevitable

defensarem es crit enèrgic com a càntic ferm i immutable digerint ses preguntes que no esperen resposta i tot serà una reverència com una bassa d'oli letàrgica en sa lisèrgia no hi haurà paraules que s'aproximen de cap manera ni tan sols a atrevir-se a intentar-ho però es silenci eixirà a ballar i haurà acabat sa inanició esdevindrà s'alé primigeni entre es dits de sa mort i sa vida serà més vida que mai

five chickens in the van and 3 days to heaven step by step crocodile pomelo the most international the most dangerous the funiest

es tan grande el poder de las palabras que una idea puede llegar a cuajar de tal forma que la muerte no sea necesariamente el final que sobreviva al autor original por tener un potencial inherente por encima de lo material gracias al poder de la mente tal vez floten suspendidas esperando un receptáculo para asomar al exterior puede que quizás sean infinitas siendo todo un espectáculo y un ejemplo de esplendor

com que la vida és tan curta i en un sospir se'ns passa abans d'anar a la caixa ballem fins que la faixa rebente com que la vida és un regal caducifoli i les pors ens impedeixen ser com som abans de despedir-nos anem a jugar a un joc com que sempre ens falta ixa espenteta i pareix que estiga tot tan lluny abans que se'ns oblide anem-nos-en a dormir junts i com ja no queda forma d'esquivar-nos serà que haurem de gaudir del temps d'aquell que compartim sota els llençols abans que el sol torne a per ells

se preparan los anónimos para batirse en duelo a muerte dos espaldas enfrentadas diez pasos cada uno al frente en los cintos reposadas sendas armas de matar un litigio con la muerte solventado al disparar media vuelta fuego y sangre cuerpo a tierra pues la noche ya se abre

nunca es tarde si la dicha es buena en la cuna o el enjambre siempre hay algo de faena nunca es tarde si llegas a tiempo procurando ser fiable y aun así quedar disperso nunca es tarde si al jugar ni tampoco al echarse un cable tal vez se pueda cabalgar nunca es tarde en el presente para dejarse llevar de nuevo y poder crecernos con humildad

coincidir en la 1ª dimensión hallando algo inefable en la 2ª dando cuerda a una 3ª en expansión mientras otra 4ª encuna una 5ª imperceptible endemoniada y una 6ª que difícilmente achanta en la 7ª tan solo maravillas encajando sutilmente en una 8ª un tamiz en la 9ª con Beethoven en la 10ª fracción de un mandamiento y en la 11ª las puertas se abren por si hicieron tarde vengan a tiempo

that's real that's cold it's always about it the facts the forks burning quite slow in hell the blinds the pures forgetting all they know it's right it's wrong it's only another form to take away your fucking sense and then grow up and then move on come on

tinc un nosequè i un quèsejo que anava a dir-t'eu però no

ben fresca com les convergències d'una cubitera mare més dura que l'hivern siberià que fa crepitar els ossos tan gruixuda com un mant sobreprotector de pell crua i resseca fosa com el magma inadvertit i expansionista dolça l'aiguamel arribada la primavera

i allí estava el barret tan senyoret com sempre allargant-se sense adonar-se'n i allí matava el fred a prop de la pared més llisa mentre 5 tenien la culpa i així passaven revista d'es d'un punt de vista i altre mentre els entrava la risa i així cap al llit tan lletraferit i alegre el barret fort com el congre

si jo sóc jo i tu eres tu per què collons estem en dijú anem a pegar-li foc o a rodar la plaça ballant fins que la fam s'acabe ofegant en carnassa si el dia és dia i la nit nit com resoldre l'eqüació que ens ha dut a este embolic anem a esgarrar el paper de plata mentre afluixem el nuc de la corbata si jo sóc jo i tu eres tu provem a provar-nos com a menú

corre corre si no vola tirant-te de la torre de cap a la cassola nada nada que t'ofegues ofuscat engolit per la boca d'un gegant enfambrat para i pensa en un lloc estudiat mentre reprens força per a l'últim combat tira la pedra a un terrat allunyat que esdevinga joguet d'una familia de gats guanya i resta respirant concentrat fins que vinga la geneta i s'enduga l'embolcall

tinc un nuc i no puc o no vull desfer-lo quan més intente fer-me en ell més fort es fa com una barra dura de pà en un rebost d'una barraca tinc un nuc i no veig o no sé deslligar-lo quan més busque menys trobe i aixina no aprove com un arnadí empastrat en una cassola vella tinc un nuc i no puc o no vull desfer-lo quan més me'l pense més nuc quan més es tensa més ruc

ayer estuve casi en esa casa casi en esa cama como un sueño borroso aun seguían sirviendo en los pilares de la tierra alimentando las sombras de los egos malheridos ayer estuve casi feliz por casi querer como un bombón casi relleno más vale maña pero paga tus deudas toque de queda el purgatorio cierra sus puertas hoy estuve casi bien casi aquí hasta que recordé hoy estoy solo un rato más y después te juro que me voy

sempre navegant com en dijú veles, vents, un horitzó comú les promeses que van caure serviran per construir futur a capa i espasa lluitarem per conservar la pulcritud trampejant com siga fent bon ús del vi que es decanta per l'embut i en deixar-lo respirar una estona mentre la música sona ens beurem algunes copes i farem coses més boges perquè l'únic cert en esta data és que avui ja no hi ha errata que ens puga fer claudicar

I que en farem amb tot allò? podrem comprendre? podrem comprendre'ns? camí o penyasegat? vol o capbuçada?

a l'espera de la plutja brollen cresols ajupits per la boirina formant punts tel·lúrics inabastables confosos confesos compungits paratges i policromies austeres daurats i terra seca llavors perdudes en terra hostil una font de mil aixetes aguaita amb un xarquim putrefacte ofuscada somiant-se rierol i recórrer i fluir de sobte les gotes voladores planejant en estores màgiques remouen els ciments dels castells de naips i fan que tot es tambalege torrents i trombes arrasen els camins i les coses que en ells van ser guardades i després de fer tant mal com puguen deixaràn tou el mant d'asfalt reblanint un nou sòl més fèrtil fent resorgir l'alegria just quan la llum finalment ens deflegme

no he venido a hacerte promesas ni a traerte regalos no he venido a izar mi bandera en tu fuerte ni a bajarte la luna no pretendo poseerte ni tampoco pretendo tu tiempo pues tuyo es aun así he venido y he venido a vivir a sentir a ser a hacer que salten chispas a prender la llama a alabar a la más errática sinceridad y a intentar sonreirnos mientras el tiempo... ya sabes he venido abandonando el raciocinio para seguir los instintos para plasmar el momento he venido a verte y solo he llegado hasta la puerta

tu, sempre com de pressa tu, com si fores presa de l'odi, del pànic, del reg dels geranis i jo... seuré enmig la plaça, jo... al costat de la bassa com un peix borratxo en un riu de licors tractant d'amagar les seues intencions i tu... més ràpida inclús que la llum no pares per casa de tant de volar ja t'he perdut la pista jugant sempre amb foc com un malabarista i jo... ja he entés el que passa, jo... en un bar amb terraça ja sé que t'estime i que no passa res si cal teu explique un poc més aspaiet i jo... t'espere com si fores el meu regal nadalenc i em mossegue nerviós les ungles amb les dents i tu... t'arrimes lentament amb el teu sensual contoneig i s'esborren les paraules mentre compartim la pell i punt...

quan el sol se'n va de la ciutat ploren els fanals i bufa el vent de la mar gelada una densa boirina pertorba l'ambient i els carrers es veuen pixelats es dibuixen sanefes simètriques en visió de túnel i els bancs deixen de sostindre els culs de les persones sona un recopilatori dels anys cinquanta i fa un becadeta l'entusiasme quan el sol se'n va de la ciutat es perden els carrers entre desídies la vida esdevé minimalisme i hom es pot sentir molt poca cosa

l'astronauta que no podia riure aglutinava imatges de l'atzar composava guiat per toroides intentant resoldre misteris llunyans emprenyat per gravitacions inexpugnables reconstruïa velles estacions espacials atrapades cada una d'elles entre energies obscures infinitesimals tractava de captar els wimps romàntics amb un caçapapallones oxidat i entre tant algun forat negre deixava que tornaren a escapar i en l'intent per reparar la nau nodrissa es va vore enmig d'un bombardeig explotant-li en la cara alguna estrela comprenent la immensitat de l'univers

perquè sí s'enlairen les fulles dels arbres i les plantes incondicionals fervoroses i lleugeres encadenades al vent esclaves de l'atzar passejades pels racons més recòndits i desconeguts amagades de res exposades a tot perquè sí la sang flueix i així ha de ser més o menys líquida més o menys espesa bull pel foc de les enanes policromàtiques i bulls i bull perquè sí dansem a l'escenari que ens pertoca jugant a ser camaleons cantant per ser un poc més lliures fent-li burla al persistent destí perquè sí caldrem ens caldrem serem els afiliats dels beuratges fills de les barres que ens alimenten i fills de la sang confluirem quasi per casualitat oblidant-nos de qualsevol altre afer allà on les memòries s'esborren i allà on els somnis deixant de jugar a fer-se grans ens faran ser lliures com les fulles que volen esclaves del vent i de l'atzar

mañanas de sol tardes de alegría bocados de dios bendita lujuria maldito castigo tremenda ovación suspiros, nostalgias sonrisas y lágrimas de agricultor los campos sembrados después de la lluvia sacan su color marchita cosecha paraje estancado feriantes sin son tango desgarrado desquite prohibido volandas y ardor los ceremoniales alaban cipreses verdoso estupor

los hijos del olvido no recuerdan viven entre sombras esclavos de la desorientación y de las furias efervescentes los hijos del olvido no conocen son inconexos intermitentes rostros dispersos y difuminados hojas en blanco los hijos del olvido ya no pueden ya no hablan ya no se mueven los hijos del olvido que se pierden ya no viven ya no vuelven

no era solo respirar era como sentir un mundo inmenso entrando y saliendo de uno mismo expansión pulmonar casi infinita compresión y asfixia gratificante no era solo un pestañeo era como un día en la ceguera tan ciegos tan clarividentes telón de fondo y ovación no era solo el lado oscuro de la fuerza era como el poder de la fisión como la velocidad luz confluyendo entre galaxias disipándose

l'home no nat l'home envoltat de bèsties l'home silenci l'home mirada l'home que marxa l'home d'agendes difícils l'home canibal l'home bullici l'home esclat l'home estrés l'home incertesa l'home prematurament vell l'home soterrament l'home ahir l'home demà l'home adéu