Embuts
el teu rostre és a la bellesa lo que el trap a la joventut com botín, rato o blesa tot ha de passar pel teu embut tens carxofes, figa i pala sempre l'ama del carrer com la mar farcida i blava embriagada de poder tu, qui dictes les normes recercant totes les formes digues què queda per fer yo, extranjero sin zapatos pregaré al cèls més beatos pa [no] creuar-mos pel carrer