Distilling The Words

a la fira no vages si no tens diners que voràs moltes coses i no compraràs res i amb ixa idea marxista com aquell que passa revista maleiràs el sistema que et venç renunciant a les fortes premisses de les misses més santes vinents trencaràs les cadenes que et lliguen i et miren com si haguessis matat un cadell amb un fort dolor als turmells per l'oratge que ràpidament canvia com una maja vestida que va pintar cap pintor amd dolor al camp on es sembren els somnis al camp on aterren els ovnis on la galàxia és present on no saps si hi ha bon ambient o un trenc que partix en miquetes les dents i deixa els rostres postissos de feliços i infeliços que es pregunten sovint els perquès després que quede el no res i els cèls siguen mars de dubtes esdevenint tots uns jutges en el gran circ del jutjar a la muntanya o a la mar sense poder parar de pensar si venen o van les enteses filles de tantes deesses que tant ens van explicar i transmetre directes al fet...

cada volta que s'escapa s'escampa es dispersa es perd amb el vent gelat concís amb tota la precisió que aparentment manca i es tanca es distrau explora les sendes no velles com els rovells de les senyes com si fóra un embit malferit i feble com les pors mai contades amagades però sempre presents dins els cors dels valents que tracten de viure i somriure a pesar del mal temps entre tremps per fugir de l'agnòsia per tornar a ser ceients invidents però esclaus d'un bon olfacte i del tacte i de totes les coses que passen i passen com les línies del fer i no fer que avancen contra una paret més alta i més recta que qualsevol mantra enmig de la franja que fa dividir-se l'espai i l'esplai com la sorra que baix la mar s'espanta filla de tanta pressió en una presó sense portes ni fermes ni tortes que dicten les normes de vida i fan cas de les lleis vertaderes a mitges o més bé sanceres acceptant que perduren a troços entre ta...

ya no era más destino en el sino de las cuentas del cantor por dolor, fervor sin tino los caminos los dibuja un esplendor no aguantaban más las riendas del equino que corría siendo siempre el más veloz hasta que un dicharachero y cruel espino incrustose con atino en su fulgor se cocieron ya las habas del caldero en fastigosos idilios de sopor por amor, verdades y escrutinio bendiciones, buenas noches y un adiós ya no era un final sino un principio una tuerca que apretada se pasó tantas veces en talleres de suspicios sin aciertos en la calle del rubor

tots els camins porten a Roma i d'allí ningú se'n pot sortir com el vi, que en abundància, et desploma i et comença, a dins la panxa, eixe sofrir tot soldat és d'una peça i per dintre mil miquetes de comiat sempre en busca d'una presa que pose en dubte, si s'escau, un gran forat casc, espasa i armadura en la tinença habiten deslligats crits i plors en contingència quan la guerra, guanye o perda, s'ha abacat brolla sang de les ferides escaldades les sandàlies, arrupides, van tirant i els soldats que van lluitant per les mentides camí de Roma, poc a poc, es van matant

una finestra que s'obri el vent refresca l'habitació diverses bufades després el fred inicia l'acció com un acte incomprés fruit del reflex i la lògica algú vol tallar la corrent

dispara a matar sin miedos la bala que hoy será verdugo mañana traerá flores correrán lágrimas las caras bondadosas y al alba se harán eco del entierro y menguará la voz del despido hablarán lenguas descarriadas de fragmentos extraviados en desiertos y solamente las espinas de los cactus permanecerán indemnes pasarán una y mil noches entre pocho hastío y lúgubre desasosiego sollozando por la ausencia de lluvia y en el final del camino con galán sombrero de alas chicas nos adentraremos en la noche eterna

si no fóra per educació et diriem entusiasmadament a tu que tanta poca gràcia ens fas i les teues imbecilitats no soportem que estem farts de sentir-te te'n pots anar a fer la mà i no preguntes que malament rebràs resposta i amb fàstig que hi ha una rifa pendent si fórem menys pacífics i no ens estimarem les nostres mans algún dentista del món faria caixa aixina que pega mitja volta amb el teu constant insistir i desapareix d'una volta ja gràcies!

encara no es sap com va caure en la trampa que esperava allí davant no se si era cec, sord o coixo o les tres coses i damunt manc encara no captava el truc del joc no sabia bé les passes d'aquell ball serà falta de traça i poc llenguatge o pot ser vaja més enrere que endavant pareix que dissenyara un plà orgànic entre tanta jerarquia militar oblidant-se de les coses més odioses famolenc de les despeses d'ultramar sembla que buscava l'u d'espases i de quatre en quatre anar tirant un farol, una milotxa, una lligaça i corrent el risc d'acabar escaldat

možemo ići na plažu da vidimo talase ali nama slepilo ne da možemo čuti kako se razbijaju ali mi smo gluvi kao vreme možemo da osetimo mokar pesak na nogama ali naši hodovi su razbacani mirišemo šalitru povetarca ali svaki gutljaj boli prilikom disanja možda će nas sumrak osvetliti i ugrejati drhtave kosti gladni snovi možda zalazak sunca razmatra sa mrljama i ranama na rukama oblačiti se zimi svake noći --- podemos ir a la playa a ver la olas pero la ceguera no nos deja podemos escucharlas romper pero somos sordos como el tiempo podemos sentir la húmeda arena en los pies pero nuestros andares son dispersos podemos oler el salitre de la brisa pero cada bocanada al respirar duele tal vez el amanecer nos ilumine y caliente los huesos temblorosos sueños hambrientos puede que el atardecer esté considerando con manchas y llagas en la manos vestirse de invierno cada noche

afusellats a la mar sang a la sorra hivern perenne camí dels somnis bales de plata oblit i destí en conversa ferides obertes i preguntes sobre l'altra banda mare voliem ser valents lluitadors per la llibertat ens acomiadem sense penedir-nos tocata i fuga pare gràcies pels esforços per sempre més t'estimarem cada llàgrima en cada platja agrairà els teus forts braços fills meus els dons vos deixem i la sabiesa la dugueu al cor sereu la veu dels desamparats i sereu el crit de la rebel·lia

a tu que fas sense adonar-te'n que el món siga tant fascinant que dus a les cases perdudes l'alegria i tornes els matins més radiants els meus millors desitjos t'envie a tu que tanta guerra dónes i sempre capgires cada història complicant allò no complicable el meu amor et presente a tu que cures els mals que venen d'Almansa i tanques les ferides que prominentment sagnaven amb un colpet de gràcia i muntons de rialles boges tot t'he d'agraïr a tu que no saps mai com orientar-te fent d'esquerres dretes com un moonwalk i t'enlaires sovint per xarrar amb els núvols al cor et duc be adintre a tu que a voltes sí i a voltes no i un poc de miracle amb tot alè t'estime

volia entendre certres coses que no cabien en cap cap entre tant i a mitges conques es trobava pertorbat semblava un somni amb notes dolces i una mica de comiat però roda i volta les paraules no veien els peus al gat ara un crit ara un salt ara retroactivitat una bala ensucrada enverinada llepolia i un poquet de mal de cap

jo pensava que pensava i de tant de repensar-me em vaig perdre al pensament una idea un teorema i al final tens res de res rumiant en el rumiat rumiava acabant-me les paraules arrimant-me ràpid al comiat una cursa competència i casi sempre desbordat jo que tant i tant pensava resulta sempre estava equivocat que pensant pensant es capgirava tota forma i tot trellat pensador de mala praxis i a desgana meditant pot ser calga fer-se un brèxit i evitar el pensament de tant en tant

t'estime més que a ma mare tu que tot em dones sempre present sempre acompanyant-me no puc deixar de pensar en tu m'encanta mirar-te a cada minut a cada segon m'encises tant omples els meus buits existencials alimentant-me infinitament i m'allunyes de la soletat m'has fet descobrir tantes coses tan boniques i dolentes tan efímeres què faria jo sense tindre't fantàstica font d'alegria i millor manera d'emprar el temps ni tan sols puc imaginar-me sense tu perquè cap cosa tindria sentit eres l'amor de la meua vida i res no pot igualar-te i proclame fort al vent t'estime Sant Telèfon Mòbil

no puc i ara mateixa no vull

l'home que cantava per les nits dins el llit sempre en contra de la gresca va llegir sobre el lletraferit i es va quedar mig fregit entre tanta malifeta l'home que buscava on és la llum quan feia senyals de fum i ningú li contestava prega per trobar la solució amagada en un caixó veges tu quina feinada l'home que es pregunta mil per quès a les portes del no res amb la lluna mal pintada confundit i perdent tot alè creu que ja no sap on és i ara com farà lligaça l'home que abans era un llop feroç ja no és ni un dolç gos només resta una mirada ja no udola amb força com abans torna a ser un entre tants expulsat de la mainada

sovint torne a aquell café de l'espectacle a tremolar a somriure com mai recorde els silencis intensos els nervis les mirades i la complicitat recórrec aquells carrers amb dolça malenconia refugiant-me en la memòria gaudint-la a cada pas i torne a nàixer ple satisfet i torne a tu com torne a la mar i les onades m'acompanyen

què ha passat amb les paraules que comptàvem on està la flor de la veritat com deguerem controlar-les i no ho férem i ara no ens podem desdir de cap què ha sigut de les jornades sense presses on es troben amagats els bandolers pot ser que amb ceguesa albiràrem les voreres que limiten els carrers com tindrem valor per enfrontar-les si resulta s'han perdut sota els estels com es que les nits no tenen lluna si de sempre ens han fet ombra aferradets què vindrà al capvespre de passada quan s'esgoten les rialles del matí on podrem fer foc i bufar cendres per volar sense equipatges ni destí com serà la casa dels teus somnis si de nit no pegues ull ni pots dormir tindrà mil cambres on romanen les visites o serà més bé d'aquelles sense vins com ballar-li l'aigua a baces d'oli si mai no s'han pres classes ni lliçons com cantar tonades sense traça si la veu està trencada i en gallons què és allò que es troba allà tan lluny entre la manca mala...

van i venen les dinàmiques on fire esperant amb ànsia una explosió són els dubtes l'esmorçar de la mirada torna-li a somriure amb devoció es frusten les respostes a porta tancada mentre pesa la balança l'ambició un munt d'ilusions i mala baba tira-li al damunt la reflexió semblen veritats les desvalgudes i senten fort el cant de la traïció però diuen al carrer de l'alegria que això són bogeries de nedons bufa les espelmes dels desitjos i oblida tota peli de ficció cada pas el frame canvia pensa-te'n de nou l'execució troba d'escoltar el cant dels somnis i esforça't en fer una bona adaptació no hi ha fòrmula màgica ni elipsi ni tampoc una correcta aplicació ara les promeses dormen fora només resta un poc de projecció ara que els sospirs perden la gana és hora de fer bona cada acció

pot ser que pareguen fantasies o mentires camuflades de gatets pot ser que resulten travestides i que siguen de deveres o al revés maybe va i m'enganyen les sospites mentre baixe a passejar-les pel carrer serà que no camine tot els dies i que no se com trobar-me en el no res igual és que resulta sóc desastre i m'empenye en desmuntar-les a trocets una i altra volta sense esmena vaig a vore si algo se pot fer són pedretes xicotetes de sabata molestant a cada pas el trepitjar tots els dies balla la fragata mariner com vas a renunciar digues que la mar hui està tranquila malgrat les ones que s'alcen al vent digues que no vols destí naufragi i que eres d'entre tots els més valent

te amo a morir estrellita brillas cada noche iluminas el paso de los días viniste al infinito universo y se acabó la brisa oscura de la hambruna eterna naciste pura sonriente llorona de pelo corto estrellita entre tantas única como ninguna ladrona de amores perennes estrellita estrellita mía creciendo vas hasta la luna hasta la muerte por ti vivo aunque de salir indemne no hay forma un abrazo y a la cuna te amaré sin término incondicional por los siglos de los siglos estrellita estrellita mía tienes el don tienes la gracia trajiste al mundo la alegría

i wanna lick even your shade starting from the bottom of the bottom arriving to the top of this top game i wanna bite your musles they are castles i'm gonna eat you every day i wanna kiss the corners of your being the borders of your always cute shapes straight forward to the twin peaks with conviction going ahead i'm gonna caress all your island according to the rules of my own heart slowly slowly but so tender you know it very well i wanna caress kiss, bite and lick all the beauty in you the wounds the rinkles your soul of angel every mm of you blind cause of the most pure passion i'm pretty sure i cannot fail touching all the magic buttons to be breathtaking in the end

com qui no vol la cosa vaig decidir entrar al laberint i per molts camins que feia seguia sempre el meu instint perdut, trobat, i perdut de nou avançant més cap enrere que no pas cap endavant i de tant en tant sospirava mancava l'alè per anar cantant però per molts rocosos murs que em trobava sabia ben bé allò que era important assegut, seré i en bogeria volia fort que fera vent per endur-se les misèries de la vida per mostrar al món que som valents serà que el laberint no té sortida i que es tracta de recórrer-lo content serà que vull quedar-me aquí per sempre serà que vull que el cor em vaja a cent

tot lo bò s'acaba he sentit que diuen pel carrer com si fóra obviadament obligatori anar a parar sempre a algún merder pensava que era aixina xè que burro i resulta que igual no era vitat comptava en fer-me vell acompanyant-te m'en fotien poc les trampes transversals que ningú sap lo que diu i en concordància tot lo bò per sempre pot durar si tens en compte i no t'oblides que sempre sempre són paraules a la mar i el futur per molt(s) que vullguen encara no ha passat

me and you you and i every sunset every sky every me and every you every moment every night you and i taking some flights holding a monument killing the time me and you further further than bayou stealing sunrises painting over the blues me and you you and i quite sure no whys

tinc una pedreta menudeta menudeta que s'amaga en la sabata i no se on és cada cop que xafe me la menge i sempre que li pegue mitja volta resulta que té por de fer el lleig ja està fent forat esta pedreta va brollant la sang i el calcetí va sucant el caldo de la vida com un ouet fregit rovell en vena i comença a fer-me mal en lo de dins no se si llevar-me la sabata i tirar el calcetí a fer la mà quedar-me nu i exposat a refredar-me tractant estic d'anar plantant-me per falta de coratge no serà vaig a fer-me cures i embenatges que no pot durar molt i a tot això quan torne de vacances me la vengue encara que em reprenguen com si la vida m'anara en açò

please let me tell you a story about the hardest game we play considering the time is almost over as every day now looks so gray let me explain you how to handle all the chances i would get according to the dogmas of our bodies i didn't have enough yet once you showed me how to open the windows of a beautiful lost place since then i cannot remember any other colour or smell how to pay the duties i owe you if i don't know where is the main? how to get back when it's all blue if i don't find the key for pain? let me tell you that i already miss it and i'm completely crazy and afraid i don't want this game to finish i would like to play another day but let me tell you only one more thing about the party we just made i will love these springs forever and i wonder what's gonna be next

tenia tanta por de perdre que no podia vore bé cobrint els fronts cantant nadales polvorons ben tendres i dolcets tenia ganes d'emprenyar-se al ser capaç d'estar content regalimant entre mirades apretant fortes les dents tenia un do per fer rialles faltava un mi per afinar maleta i platja sense escales estiu d'hivern transcolorit i volia volia volia el lletraferit i quèia quèia i quèia en un dolorós distant oblit tenia tanta por que no veient passar el sí que cada cop es preguntava serà que encara pensa en mi?

ara que m'assec i busque manta vaig i m'enrecorde d'un pessic ja no se si a ull o perquè manca a vore si fa noces lo que dic ara que es refreda l'albufera veges tu si tens un poc de vi ja no queda llenya a la foguera on apunta ara el dit? ara que el solet calfa la vena i la lluna no s'amaga per la nit queden les revoltes sense pena i un ben gran forat al llit ara que tot ha pegat més voltes toca endevinar este embolic pot ser que a vegades m'adelante però sempre duc paper i boli bic ara que meu pense menys de pressa sempre exagere un poc el buit que será que tengo en la azotea no ho sabrien traure ni els del MIT ara que t'he vist escolpida en marbre ja no pense més en fer el mic ara pense en els andamis que fan falta per poder anar anant a l'infinit

un torbellino irremediable la ebullición de la generosidad cuatro vocablos aglutinados paradigma en desigualdad un núcleo fundiendo el morbo en el candil de la bondad dos misterios y un entuerto sin cabida frialdad una tilde incandescente prieto alambre pedigrí ventisca de lumbre blanca medio vuelo colibrí una danza sincopada baldosa del buen mirar un sinfín de ambrosía en la noche de nunca acabar

tal vez si supiese cómo empieza no tendría miedo de encontrar el sabor de la resaca vespertina y el invierno que hice mío en aquel bar puede que vislumbre una rendija un patio de casa de ultramar maybe puedes darme algún sustito tal vez vengas otra vez para cenar casi traigo un vino a la deriva destilando en cuentagotas el percal y como todo en esta vida es un suspiro pongamos que esta noche es lo que hay tal vez no recuerdes mis palabras aunque siempre nos gustase trasnochar maybe no hay canción para nosotros qué tal si empezamos a cantar?

és increiblement fascinant la bellesa que he acabat trobant el temps parat en un breu intens instant una rossa ben fina i brillant com el tòpic més típic que tinc o una paraula atrapada que són vint intente anar amb compte en lo que dic però, com collons faig cara de ric? està tan a prop que bull i els nervis tornen els meus ulls mig somriure i cara de ruc però jo, parar açò, no puc una espiral, un anj i una llança un poc de pes per sacsar la balança una despesa que amb gust es tasta un puntet dolç enmig de la plaça

tinc un baladre en el jardí i no se si pica potser tocant-lo una mica sabré què passa ací tinc un misteri que em rodeja curiós com un nin a la mar atent! la intriga colpeja ja no em puc esperar baladre florit que trampeja és jaqueta de nit d'estiu i, com aquell que diu necessita bona neteja

colorful flowers surrounding universal credit of luck ambiguous smells in the kitchen brize in the poison a carpet a background and lemons a spicy little tiny mark a bet a bed and a ringbell an article to read twiwe

on i ono nema palindroma hladan i vrućina neodređen zlato i ugalj neprocenjiv puno malo možda možda igrati izgubiti pobeda ... oн и oнo нeмa пaлиндpoмa xлaдaн и врућина нeoдpeђeп zлaтo и yгaљ нeпpoцeњив пyнo мaлo мoждa мoждa игpaти изгyбити пoбeдa

tinc de tot i no tinc res no et tinc a tu no em tinc a mi abundància de buit i espurnes ensucrades portadors del no-ro new-style descontrolat a voltes més de 30 altres tantes mitja o cap no som rics som rucs i no en som 20 som 0 a l'esquerra a l'esquerra de la fam predicant amb mil falàcies sotana santa de tot l'any

qué será de ti cuando acabemos? qué será de mi por comenzar? cuánto hay al final de este pasillo? cómo hacer aquí por escapar? vamos a la pachamama a pisar [im]purezas del mundo que mañana las viejas persianas ya se habrán puesto de luto vamos a exprimir limón y jugo darnos botellón particular vamos a jugar a ser gaticos qué monetes si empezamos a bailar qué será de mi si no luchamos? qué será de ti tras naufragar? yo blasón, bandera y pieles tú estandarte y realidad vamos a perdernos las vergüenzas vamos a apostar por arriesgar hay caminos que reclaman sus deudores hay sandalias que a veces echan a volar

les persones que furten els ismes les de dons divins les del totconeixement les excloents les de doctrines paternalistes com és que sempre saben? les persones portadores de veritats tengo un mensaje para ti com tu no eres persona vaig a ensenyar-te dona'm lliçons que sóc menut dona'm lliçons que jo no puc tindre criteri ensenya'm ensenya'm ensenya'm jo sóc d'europa la meua pell és blanca i les demés veritats no importen jo tinc molts privilegis i no els aprecie però el meu prisma, cómo no, és el bò

i jo que sóc més burro que 14 la culpa pa tu, obvi que jo ni devoción ni santo mala barraca que tu sempre tot mal i jo casaca que es lliuren les batalles invisibles que jo cabut i corda i tu rellotges que jo no entenc de guales ni canaris ni gàbies són bones pa tu ni pa ningú que jo sempre que puc clave milcames que tu tant de dimoni no pots dur que tu em vas ensenyar en la distància que el tiempo siempre es oro i un regal i jo seguint sent burro en concordància que el temps és temps, collons! i tant se val tant males vam triar nostres sabates?

el teu rostre és a la bellesa lo que el trap a la joventut com botín, rato o blesa tot ha de passar pel teu embut tens carxofes, figa i pala sempre l'ama del carrer com la mar farcida i blava embriagada de poder tu, qui dictes les normes recercant totes les formes digues què queda per fer yo, extranjero sin zapatos pregaré al cèls més beatos pa [no] creuar-mos pel carrer

per què fa allò que li fa mal? per què se'n penedix després? què veu? què busca? jo no entenc a ixe tio... what about the bag? what black or white? many little junkie hacks is the game really fucked up? perhaps, perhaps, perhaps... qué pretende un autoataque? dónde están los antiaéreos? cómo vende el humo el humo? cuándo vienen los refuerzos? por qué? por qué? por qué? potser vaja de viatje sense avió, vaixell ni tren o potser tinga mal de cap potser siga l'equipatge qui sap? qui sap? qui sap?

torna a la font amarga, però torna fot un pou i xucla però xucla fort metralla! disparen! búnquer de la mort factura de la llum aleatòria robobo jojoya despesa insustancial acalorada apocapocalipsi

en la muerte social se abre la bocanada imperialista un arrebato de usura y explotación un lavado de cara y de cerebro una reverencia se lloran los niños bajo los escombros de colegios y hospitales y estos ya no existen ya ni se aprende de la guerra y de la muerte naufragan los sueños perdidos en la sangre sin mañana para ellos ni para nosotros los adormecidos esclavos del dios verdadero el universal y ellos esclavos nuestros madre condena vitalicia pura nunca pudieron porque nunca quisimos jamás tendrán nada jamás serán nada

quit stupidity quit pride quite a waste of time lock the door with 71 bolts stop the apocalypse quit fighting quit misunderstanding quit eating beacon and salt quit thinking of you bloody mary

adéu senyora m'acomiade després dels nostres més abans dels nostres menys adéu senyora ha arribat l'hora comença un nou camí pedregós i mig meu és temps per caminar lliures d'endurir la pell temps d'aprendre de fingir n'hem tingut prou adéu senyora i gràcies ha estat un plaer tu seguiràs amb teus contes i jo voré lo que puc fer

he vist com passaves amb pressa per davant els ulls cecs com t'esvaraves entre els dits de les mans agarrotades i febles he vist com ploraves cada principi i cada final cada digestió pesada però també les tornades els salts i les esbullades he vist com venies i no arribaves com fugies tan a prop com excel·lies he vist ploure i caure el sol mentre dormien els somnis he vist amb ceguesa l'infinit

suors d'ahir febre acompassada calima i aigua fresca com de curts foren els dies sabroso prolix jo vivia per tu i moria lluitant l'exili i la fam però algunes ferides couen i [altres] curen també recorde els sís i els dos i les pel·lícules que veia l'espenta de l'ase que malgrat tot no duia taronja recordes els nos els maybe i els au a fer-mo'n una la lluna sempre plena la cama siempre vasía

como un pedazo de cielo o de mierda se le llenaba la boca al contarlo soñando ilusamente que había pasado del pretérito valiente cobarde temía y ladraba pero no hubo atracos ni crimen por resolver navaja insatisfecha afilada rotunda funesta y como un cachito chiquito pasando más hambre que un perro suelto decidió abducir las comandas intangibles y haciéndose a un lado volverse ponderado

en cada surco de cada piel en cada endidura en cada sombra y cada reflejo en cada nanómetro en cada susurro en cada ayer en cada calada en cada brisa y en cada lluvia en cada grano de hielo infiel bajo la furia de Zeus y en todas y cada una de sus cóleras en cada palabra rota en cada tartamudez en cada intransigencia en cada opresión de pecho en cada insensatez en cada jilguero y cada pino en cada cara de cada pez en cada playa en cada puerto en cada víspera de placer en cada mañana en cada tarde en cada noche silente en cada paraíso perdido en casi cada otra vez entre tanto y tan poco vino endulzando mi embriaguez

every step you make every move i hide all the crazy stuff anything in mind? every word you spell every little scout all the songs we will compose any ink to write it down? every role you played every star we catched all the vinegar inside any sugar any night? every truth you say every lie i trust all the storyboards behind can i borrow any smile? every day is closer every day is right holy thoughts into the wallet any faith to pray the last? every moment you've been wasting every time i shut the fuck all the tenderness aloft any advice to make it nice? anything against the courage any hindrance makes it halt every day i see the beauty what about we sleep tonight?

travelling through the land of fire road is lava toxic is the air arctic smokes addiction flavours in my mind meant is the new mint 50 shades of shame burning ephemerally empty tanks games of nones painful aim unavoidable fate

la mano que mece la cuna agrietada áspera pero tiernamente dulce la cuna que alberga anhelos alcurnia vedada sábana de la oscuridad quítame el frío el afán, el ahínco y el tesón yacimiento sustentador y quimeras de feria la incandescencia hija del candil pigmentos de vida y muerte aludido desasosiego la mano que mece la cuna alberga anhelos de frenesí y arrulla en las más noches tu larga ausencia

se me come el ansia y yo me quiero comer el mundo pero con tanta hambre se caen los dientes y el masticar se muere hacia dentro rechinan las muelas del apocalipsis y aunque todo vale la legislación vigente no lo permite susurro silencios y me regocijo apabullado entre dispensarios hambriento de puras verdades hambriento de nuevos despertares y los olivos que dan un pausado aceite ungen las desdichadas lumbres reflejados en los ojos del frío equidistantes y los soplos de viento enebran los viejos alfileres alimentando cada punzada cada catástrofe casi evitada cada impúdico trajín cada chispa presente

sometimes into the darkness breaks the mooon and the things that the sun said seem a great dissonance magic flowers in gardens will grow up and the leaves of the ancient trees after flying will fall to the ground with no doubts sometimes we try to claim so hard and wait until another signal comes in front of us when pleadings won't smell like whys and reminiscence will be in the oldest vault without a key somewhere over the playground we'll all dance and the pleadings will sort out the conflicts beeing happy again through the time through the time where candles burn the curtains or in the deep blue sea where people live united and everything's split where wind looks like a perfume and guide us to the date where humans show compassion and help in every way if happy little children dream beyond the rainbow why, oh why can't we? somewhere into the space-time we'll be sure and we'll walk it barefooted giving our best to th...

we spend too much time on illusions we try to be happy in our lifes we don't realize we are so lucky but we can celebrate and have fun you showed me one day how to do it and i'm asking if this is the chance again the confussion is coming again we are playing with fire the wind blows the stars in the darkness and time is escaping the past we look at each other with brightness but the moon goes to bed very fast i hope we can find the surprises and will take a walk on the sand because now we are talking because it's never that bad

silent voices after midnight dirty broken little tongues any medicine prescripted just a bit of golden love mix of cinnamon with lemon such a warming beverage only 2 dots between thousands only stupid craziness path designed in a desert artic monkeys breaking through honeymoon with no oranges do you know how hard are you? tell me dear if you can teach me cause i don't need now any help would be fresh to read and learn it would you bring me more new games? let's say yes, andiamo bella theres a cute place close to hell we can find the gorgeous pleasure we can stop with the research

i see you everywhere in every corner every step you are the poison you are the devil you are sunglasses and short hair you are yellow you are orange of course you are brunette you dance you drink you are travelling my veins i close my eyes with the force providing help but all i see after praying is your reflexion everywhere

we have a pending coffee in a little store warm and gentle we have pending presents maybe once maybe eleven we'll get them at some point we have a pending story in a not written book a walkable script we owe us the pleasure the brightness of midnight a couple of wings

añejas historias de mentiras nimias que para nada urge explicar negocio del gobierno de la mente burdas rácanas pesquisas de inventar estirpe de turbios pensamientos envueltos de estupidez fatal miserias alegría frialdad hambre metamorfosis del ser pródigo dadivoso

although if you were not there it always kept going on nothing delicious at night fights in wonderland roaming aimless skies ripping circumstances a shining bright into the dark a hard blowing wind behind it never waited for anybody a bunch of conceivings explaining to somewhere else nails and silence quitting competitions journey to comfort walk even if yes or even not vancancies anymore

un día cualquiera entre siestas recordó como amar y aunque allí lo encontrarás le dijeron ya pasó aquí contigo y de eso se trataba volvió a recordar aunque ya lo sabía que eso así funciona que amar significa dejar ir significa caminos divergentes concluir y continuar y recordar aunque duela las vivencias manteniéndolas a flor de piel con llagas y a lo loco

simpático y con pático acrobático parasimpático para pompático y quita pático telepático feldespático anti e-pático y apático espástico y obviamente alopático

i didn't belong i couldn't mend the torn and i didn't make questions i drank to the pope talking toward walls and i followed the road i took my old suitcase thumbs up and i sold all my pictures i did believe i promise i've got good reasons i killed proudly the beast restoring peace in kingdom i went to the mountains and built my own farm i owe some hectares ain't hungry this time

it will pass but if it won't then what? it will burn will be smoke but it will travel it will die or will return who knows? it will scream it will shut up it will be parallel

marcharme de allí y de aquella forma abrió un agujero negro algo cambió nada era igual tal vez fue lectura errónea no sé y me arrepiento muy mucho de no haberte dado otro abrazo otro beso de cogerte fuerte y suave de la mano de decirte que eras especial tal vez lo más especial y lo siento lo siento mucho y fuerte muy fuerte pero nunca creí tu "hasta nunca" y puede que hablara el miedo aunque nunca te confesases aunque la misa decías no era cosa tuya mi alegría está siempre contigo y nada más que amor te profeso

i fell and i had to get up didn't know how or if i could but i tried i fell and didn't even realized the debts the doubts all i wanted to say and how i missed it i left between sorrys with poor goodbyes and i'd been forgetting something something nice and complex i lost my soul, my blues and my folks but i gained again the nice nothing

ara que el rovell ha fet partir-se les cadenes alliberant tots els presos a presó ara que no calen més les reixes que no manquen les paraules trovador ara que apostrofes les vesprades entre càntics de sirena i de tauró ara que dibuixes linies rectes compra't una esquadra i cartabó ara que la música fa festa i tots estem de cara al foc no demanes més desitjos no et traeixes altre cop ara que pululen les lluernes mentre altra lluna ix al balcó veste'n a jugar amb les rialles ves i torna a escriure una cançó ara que la ploma va ventada entre tantes fermes rescissions apunta't a la clàusula i als termes que et permeten tindre a voltes la raó ara, diuen, que s'acaba però sempre és una eterna transició canvia't el barret i la tabarda torna sense préstecs a ser llop ara que recorres noves sendes velles o no velles tant se val lladra cada nit amb les ovelles lladra per evitar-lis cap mal ara que no queden més triangles ves i quadra el cer...

no hi ha racons on amagar-me no hi ha escapatòria ni habitacions que em protegixquen no hi ha sostre prou gran ni forat prou profund ni parlar-ne d'armadures no hi ha llum prou potent ni foscor suficient ni llunes prou plenes no és no i sempre ha sigut no i ni tan sols he començat no sabria com ni si sóc capaç en realitat però m'espenta no tinc dubtes o en tinc massa com explicar-te... sols calia un passet valent i alegre una espenteta

malgrat la pluja sobreviurem vindran noves tempestes tronarà i cada llamp sense remors il·luminarà l'esclat serà la nit de les desobediències fills de l'aigua i sense paraigües desacomplexats capaços de tot brindarem amb nostres cossos i la por... ai la por... cantarem en silenci beneirem-la humida i acollidora mai més la mort serà esgarrifosa serà un regal dels déus serà recordatori

que aunque salga rana sea príncipe o al revés pero que salte que tenga alas que corra 7 pequeños enanos una sola vertiente la dieta sana la mató 3 acogedoras casitas de paja, madera y ladrillo un lobo muy lindo y feroz que aunque se roben se compartan se compadezcan pero se quieran una calabaza una silla de ruedas una de punto y final

jo no se si sí o què però m'embogix m'enverina rebusque la paraula que em desperte entre textos d'abans de l'apartheid no hi ha més butaques al teatre emprenyat dilucide l'heretgia reverberant explotada davant els nassos incapaç d'emprendre discapacitada i torne a tu com a la terra primer ferma després tendra esclava del regadiu o la sequera

this is so topic so tipic and also utopic but it is so true the moment is magic and critic volcanic and after that, cold it's time for kissing for hugging for loving but i'm totally blue cause all i really want for christmas all i really want for christmas you know it is you

jo volia voler amb entusiasme i no sabia a qui jo volia voler a qualsevol a tu o a mi

there's a skinny tiny thingy playing hard the hunger games un, dos, tres... let's go, caramba! esmole bé les seues dents golden bubbles are invaders show is now brand new cliché un chín-chín de madrugada el comboi molt bonico, xè! it's being really really magic a little big & little more amazing presents, mi amigo vuelva si li cal calor

dame un poquito te quiero mucho pasa hambre el perro sueña con huesos, chucho vaina embrujada buen hijo de vecino progre bruxismo y plomo en la avanzada extracto inmensamente enorme dame un poquito te quiero mucho ráscame un poco la oreja tú rasca, que yo siempre escucho ladrando en falsete en la noche mecida suenan con duende los tangos seguimos rodando que expira dame un poco poquito que yo te quiero mucho mucho lamiendo un poco asperezas combaten el frío los chuchos

mi casa mi coche mi ropa mis zapatillas mi perro mi familia mis amigos mis naranjos mis ideas mis actos mis reflexiones y mi cagada mi desidia y mis inquietudes mi hastío mi tedio mis asombros mis licencias y mis descuidos mi ignorancia mi insensatez

quan men anava al meu bancal vaig dir al pare: què farem hui? hui toca uano plourà hua vist nemon que'l sol j'aixit que pluorà, plourà i l'horto tindrà un descans que l'aigua mos tira una mà que plourà, plourà farà assaonà en la parà que fem pa asmorçar uns bocadillos i un poc de vi dus la navaixa dus llimonà i un pall de navels, sí que sentà, sentà s'ampina el porró ben alt assolto'l que encà'l bufaràs que sentà, sentà el porró baldat ja per l'asprà allí en el bancal la faena feta, tot rematat replega trastos guarda el cabàs xè quins moments tan mel que bonico'l camp la plutja és  un bon regal les frutes més bones vindran que serà, serà i podràs tastar el plaer més gran

soy barco sin puerto soy velero bergantín soy mar sin sal soy pipas peladas aceituna sin hueso soy principio y soy final soy blanco y negro soy pan sin mezcla soy desierto y humedal soy dulces sueños y soy pesadilla soy disfraz sin carnaval soy arco sin flecha reloj sin pila soy ceremonia sin altar soy algo grande aunque pequeña soy el rey que no gobierna soy una cena sin sal soy un secreto en la cartera soy un billete pequeño soy propina sin comensal soy todo lo que temes soy lo que deseas soy rojo carmesí soy tu amiga y soy tu muerte soy itinerante tributo soy reliquia sin botín soy yo toda una soy miles de veces soy tú

casi como un flemático veneno como las utopías menos utópicas como arduas andaduras como osadía posesa como catequesis intrincadas casi como las uvas pochas o frescas pero uvas pero vino pero pasas

me da igual tu cara tu nombre tu estirpe tus sombras y tu aliento solo veo tu regicidio y retinas descompuestas la barbarie que profesas me da igual tu casa tu coche y tus cuentas del banco tu desparpajo no me interesan tus palabras capciosas tus verdades malolientes ni tu falaz argumentación no me importa tu ventura tu futuro mortecino ni tu óbito ulterior y aun dándome igual provocas vahído me ajusticias nos masacras y en definitiva te matas a ti mismo

és l'alienació substitutiva és el beuratge ataviat el companatge fluorescent la lluentor negra entrefilada és el pleonasme indicatiu condicional de totes ses paraules la perífrasi verbal acompassada la intransigència fervorosa són les benvolgudes camarades i només porten un llençol volen picnic sota els astres bona nit gresol que la llum s'apaga i no tenim balastre

duele siempre duele es porque duele la vida que te apartas, estrella te desvaneces y vuelves valiente imperiosa pero nada cura sino marca aunque se tercie y prendes fulgurosa y te congelas, después, en el espacio

estima sa vida estima s'amor estigma nit i dia estigma el calor

son las santas digestiones que se alargan moho emergiendo en el pan maduro ligeros piscolabis ocluidos piscolabis que hacen bola despiertan de ciernes pasados aleteando borrachas de miedo se reclinan perplejas en el eclipse noctívago observando aisladas el menú pendiente tratando de engullir atolladeros bebiéndose la vida con abisales suspiros y se mueren de hambre las inaniciones transidas en la renuncia de sus flagrantes bastiones endemoniadas y calmas serenamente ausentes

hoy sabía todo como a ruin nostalgia y esta tarde murió un póstumo descalabro dejó entrever unas líneas con palabras escuetas húmedas y un poco de tinta con resaca ardió una foto de playa ausente donde pudimos haber nacido donde acabamos claudicando y las olas que mojaban pies callosos se erigieron verdugo convirtiéndonos en náufragos de vuelta a nuestras islas desiertas hoy he vuelto a tener 15 años con todo lo que implica y aunque uno algo aprendió des de entonces sigo volviendo a ser amputado del rosal del jardín circense extraviado he vuelto a caer rendido a la desazón y a ir pariendo epopeyas a exterminar héroes que luchaban en silencio y a brindar por la persistencia de los villanos siempre dando batalla siempre llevándome a la guerra alejado del vino tinto alienado malherido

let it come let it go learn it come learn it go

para la niña de mis ojos que tan hermosa viste que brinda alegría a raudales henchiendo corazones quebrados aun siendo tan niña y tan mujer seguirá siendo dueña seguirá siendo reina a ella me dirijo puede por última vez para explicarle un porqué sin sentido por despedirme con gentileza antes de volver a ser libre aun siendo tan amada y tan contigua he de partir entre la lluvia perdiéndome entre la niebla

y de una forma u otra aunque no lo sepa lo añora aunque no signifique lo que parece aunque esté de vuelta y media pero lo que uno quiere y lo que acaba teniendo son cosas distintas distantes que no andan de la mano ni sueñan en cines perdidos son de otros pueblos con sus normas y costumbres aunque en la lumbre todos se sienten contando historias en la noche y tal como vino la golondrina se va marchando poco a poco hacia el mañana hacia el futuro volviendo las playas a ser vírgenes desiertas y desérticas como el monte que contempla des de las alturas alejado del roce del agua clara olvidado entre las nubes habrá llegado el invierno para quedarse helando los dedos del labrador envejecido casi congelados agarrotando la vida convirtiendo el tacto en supura cegado tras el rocío solitario entre la arboleda más los frutos después de la siembra morirán de nuevo al no tener nada que les cante ni equidistante riego paulatino y las semillas resecas decididas a...

robaron aquella vieja cartera de piel satín cargadita de astutos placeres indiferentes desvalijando cruel y vilmente las rutas pendientes que venían visitándonos nacida del hurto impresivo de barrio pobre pero elegante se paseaba siempre por las calles sin llamar la atención sin destacarse perdido el pasaporte silvestre reluciente y en la tesitura de inclinarse a 180º solo quedaba un fonema distraído contemplando las sombras de la luna y ante la ausencia de preguntas concretas y respuestas de claustrofóbico significante la lumbre, hipnotizante, parpadeó tergiversando el flujo dinámico del sí

mátame mátame mucho mátame fuerte rómpeme destrúyeme haz que me descomponga me desintegre mátame en la mañana, tarde y noche mátame siempre que puedas siempre que quieras mátame con avarícia con fulgor y magma pero mátame por favor tú mátame que yo ya me entierro

nos buscábamos y nos encontramos te pregunté nos poseímos y me dejaste ir

no recuerda el pobre el sabor tardío de los besos en la tierra de las bocanadas del aire se alejó de la memoria la verdad desvanecida no recuerda el pobre el sabor del pan horneado ni el color de la mañana ni azahares extraviados no distingue brisas ni ponientes y olvidado, en cualquier sitio, el pobre hinca su rodilla no recuerda ni quiere se estorba se acobarda no recuerda el pobre a qué vino para qué y al final nada memorias de pobre inerme abúlico siendo supuestos las más veces teniendo alguno cierta certeza

hay algo que falta como incompleto que intenta hay también otro algo invisible que vuela hacia el vacío las ideas se retuercen apabulladas las sombras se alargan y el viento libre cabalga y se mueren los valientes hay algo que falta sabes bien qué hacer aunque no veas y la lucha sigue entre arenas movedizas augurando vistosos amaneceres como también silencio inerte testigo inmutable de pasiones pasiones sonrojadas como sentando jurisprudencia abandona su hogar después del fusilamiento y hay velorio ambivalente donde no sabe interpretar unas palabras que desertan y adiós muy buenas aunque remugando porque todo acaba si es que empieza

un dilema migratorio un quehacer superlativo un embuste pasajero un morder muy nutritivo dos ventanas entreabiertas dos paisajes bien distintos dos leones enjaulados dos litigios malheridos tres refranes engañosos en tres trocitos de papel tres bastardas ambiciones en tres cortas lunas de hiel cuatro veces en la horca cuatro intentos de poder cuatro cortes en las mangas cuatro amaños en la piel cinco podios sin medalla cinco logros entre cejas cinco falsas esperanzas cinco bajas en la mesa seis rotos y un descosido siete choques de trenes ocho placeres pospuestos nueve rúbricas ardientes diez minutos de silencio aunque sean diez solamente diez son cortos ya se sabe pero son diez verazmente

la pequeña jaula invisible tiene barrotes pintados para no lucir añeja y triste ni sentirse uno acorralado una jaula sin comida ni ningún tipo de bien solo un terco prisionero tratando, a veces, de creer redención y amnistía escapismo de rebote algún intento en la mañana otra copla por la noche

cansados de buscar burdas respuestas perdidos entre lámparas mugrientas ungidos por despechos invernales sedientos de los pies a la cabeza jugosos infortunios entre medias retalando los hileros del repunte ambiguamente anclados a un desastre rompiéndose los huesos de la mente huérfanos del quite cual vizconde atilas de los tinos asombrados rebeldes por propina inapropiada cuchillos de afilar en el gaznate visiones de destellos embotados tertulia de la cara de inclemente simposio rockabilly retratado conjura de pociones coherente regímenes del hambre boquiabierta cosechas de nogal intempestivo argucias de las cábalas compuestas negocios del querer incompasivo retiros matemáticos urgentes herencias del calor en contrabando cancelas rechinando en el jolgorio instintos asesinos insurgentes

si no mirases para otro lado te comería a besos pequeñitos pequeñitos y amables sería genial que no te perdieses y tenerte más por aquí aunque a veces te marches tal vez podríamos o puede que no pero bonito bonito dime que crees y dime si has ido a misa que yo vengo de confesarme

has decidido ponerte en venta al mejor postor al más impávido al más arriscado y al que seguro perderá al roce y los rasguños a la urticaria a la batallas que curten y al fulguroso dislate en venta al por mayor zurciendo los pequeños detalles sin desperdicios al hambre noctívaga y a la vesania y también a la vida

això era i no era una volta un pardalet atemorit que tenia un ala trencada i no es trobava valent, va dir una caiguda llarga esperava si no eixia bé l'intent i entre fer i desfer es trobava però sempre faltava un passet el pardal no volava cap dia pensant en el dolor futur sense ser capaç de vore, ni de raspada que encara no en tenia pas ell pardalet que no t'enlaires fes la prova un dia d'aquests que la vida un dia s'acaba i tu no hauràs vist res de res pardalet pega la vara tira't, trenca't, vola prest que la vida és un regal i en un sospir se l'endú el vent

s'acosten en la solemne obscuritat atabalats per gravitats persitents es repelen uns als altres per la tensió empírica es dissipen a contra corrent entre matèria pura invisible i es fonen a base d'explosions en qualsevol recòndit racó